06. Venus

Un relat de: Arcadi Març
Desbocat Calidó, de corn de sang,
D’embat de rosa, color de delícia,
Sobreïx l’ànima, l’amo ha negat,
Per l’ardor de l’entranya, pols de vida.

L’ànima fluctuant de l’home sensat:
Vaivé voraç d’ones de mar violent.
Dits de núvol ratllen pell del be d’or,
llum iridescent de sang regalima.

Però no t’estimaré més, innocent,
Que a l’oceà, a les muntanyes i al vent.
L’amor en mi, és l’harmonia d’un arbre,
Que muda de vestit, d’escultor i marbre.

Doncs la torxa es consumeix amb la flama,
com el somni i la lluna i la fosca amb l’alba.

Comentaris

  • universbrillant | 22-10-2014

    M'ha agradat molt! els versos finals molt ben trobats.
    una abraçada!

  • Felicitats[Ofensiu]
    El Nou Rei del Rocanrol | 22-10-2014 | Valoració: 10

    L'hauré de llegir més cops per copsar-lo totalment, però la fonètica, el ritme i la mètrica són hipnòtics, molt bé!

l´Autor

Foto de perfil de Arcadi Març

Arcadi Març

19 Relats

12 Comentaris

14011 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Give me the glass, and therein will I read.


Agraeixo qualsevol comentari.