Cercador
10. Harmonia
Un relat de: Arcadi MarçEvocadora pedra que rodoles pendent avall,
tu que colpeixes sense tocar, i fereixes només de veure.
Admiro la vertiginosa profunditat del carrer per on davalles.
L’aire que revoltes al teu voltant és dolç aroma vital.
Ensumo flors i cabell, i suor i sensibilitat i alegria.
Respiraré profundament fins el límit de la caixa,
Quan sigui valent, quan neixi viu.
Harmoniosa mediocritat que t’escrius,
Desencadena’m d’aquest teatre.
Odio la teva cisalla
i n’admiro el poder.
tu que colpeixes sense tocar, i fereixes només de veure.
Admiro la vertiginosa profunditat del carrer per on davalles.
L’aire que revoltes al teu voltant és dolç aroma vital.
Ensumo flors i cabell, i suor i sensibilitat i alegria.
Respiraré profundament fins el límit de la caixa,
Quan sigui valent, quan neixi viu.
Harmoniosa mediocritat que t’escrius,
Desencadena’m d’aquest teatre.
Odio la teva cisalla
i n’admiro el poder.
l´Autor
19 Relats
12 Comentaris
13959 Lectures
Valoració de l'autor: 9.99
Biografia:
Give me the glass, and therein will I read.Agraeixo qualsevol comentari.