És hivern

Un relat de: Arcadi Març
L’escalfor de la roba seca revifa el cos, cansat de caminar contra el vent fred de la ciutat. La jaqueta de cuir, els pantalons gruixuts, la bufanda de llana, aïllants d’una fortor insuportable. El rostre, no obstant, ratllat per petites agulles de vidre, desproveït d’aixopluc, plora llàgrimes roges.

Per fi puc seure a la falda d’un vell plataner, sobre l’estora de plomes de sorra que fan de mar. Aquí, les onades trenquen contra la mare, aixecades per l’embat de l’aire violent. Remolins d’arena, dunes de pols, que mai fins ara havien sigut.
El baf lletós de respiració tremolosa entela el passeig que s’obre davant meu.

Testimonio la ruïna d’una cúpula marronosa, abans resplendent i invencible, que es descompon poc a poc, a petits bocins. Les fulles dels plataners cauen pansides pel vent, com petits somnis que es despengen del cel. La dansa de la caiguda és tant desordenat com és hipnòtic. Ara baixa, ara reprèn el vol, per caure més avall. De què riu?

A cada petit bocí que regalima, els rajos de llum daurada, ocults fins ara, m’enceguen; és hivern.

Comentaris

l´Autor

Foto de perfil de Arcadi Març

Arcadi Març

19 Relats

12 Comentaris

13960 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Give me the glass, and therein will I read.


Agraeixo qualsevol comentari.