>.

Fa dies, que veig.. fa dies que noto.. que el meu dia, sense el teu somriure, sense els teus ulls buscant els meus, la meva vida no es vida. Sense les teves mans jugant inquietes pel meu cos, sense la tendresa amb la que em mires, sense els teus llavis, sense les nostres nits, la meva vida no es vida.
Ja no em dediques els teus “t’estimo princesa” ni tan sols un simple “Hola, que tal?” si els teus ulls algun dia em van buscar, si les teves mans algun dia em desitjaven tocar, si els teus llavis em volien besar.. si de debò m’estimaves, si per tu va ser real, no m’oblidis, perquè ..la meva vida sense el teu somriure no es vida, i els meus ulls, sense trobar-se als teus..no son ulls, i els meus llavis, tenen fam de tu, fam que cada instant es fa gran, com un nen petit, amb ànsia, sense temor.., et necessito de debò.