25 de novembre // XVIII Premi Ramon Ferrando Adell de poesia

Un relat de: mar - montse assens

Com podies imaginar aquell dia,
creient-te la dona més feliç del món,
que series ostatge del desig,
víctima i esclava de la gelosia.

Descordes a poc a poc la teva pell
i mires en el mirall el seu reflex.
Se't desfà la bellesa a les mans balbes
i un miratge se't perd en l'horitzó.

Aquesta pell, la de més enfora,
és el burca invisible que et sotmet
i que et lliga el destí al seu cadenat.
I ho saps, ho pateixes. I et resignes
a malmetre't la vida conscientment.

No t'adones, però, que a dins la pell
hi fan estada, el teu dolor invisible,
els cops de puny que no es tornen sangtraïts,
els silencis amb que plores tothora,
les ferides internes, les cicatrius,
la por i els crits que s'intueixen muts.

On són el teu coratge i la rebel·lia?
Ja no et reconeixes, no pots ser tu
dins aquest cos submís que t'és presó.

Et rendeixes, i quasi no raones
i dius adéu, lentament, a aquest infern.
La nit ja comença a seduir-te
i la foscor t'enxampa abans del son.

Observes el que ha estat la teva vida
i fas balanç de tots els teus records.
Entre bastidors guaites el final.
Explores dins la teva solitud,
què delimita la vida i la mort.
Et tempta el suïcidi. No penses en tu,
i en la temença de perdre el teus fills,
assenteixes que la nuesa del teu cos
no pot ser mai comiat. I lluites
perquè sigui sang que bategui fort.

En la memòria quieta del futur,
conscient del pes i el llast que t'oprimeix,
retrobes les forces i la valentia,
sorgeixes del fons amb la força del vent
i recuperes el gest de somniar.
El teu hemisferi esdevé llum de nou,
i el temps posa distància al teu passat.
Renaixes, i la vida et somriu plena.


(25 de novembre. Dia internacional contra la violència de gènere)

***

XVIII Premi Ramon Ferrando Adell de poesia
Convocat per la Societat Cultural i Ecologista Sant Josep
EMD Jesús- Tortosa
9 de gener de 2016
Moltes gràcies!

***

La primera versió d'aquest poema, escrita a raig, va ser llegida el dia 25 de novembre en un acte organitzat a Premià de Dalt

Comentaris

  • Gemma Matas | 25-12-2016 | Valoració: 10


    És maquíssim.

    Felicitats pel premi, te'l mereixes!!!!!!!

  • Sac de cops[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 06-03-2016 | Valoració: 10

    Rere les ulleres
    de fosques amenaces
    camufles la vergonya
    roja, morada, blava,
    colors de la barbàrie.

    Així comença un poema que vaig escriure i penjar a RC l'any 2008. Perquè aquest és un tema que m'indigna d'allò més. L'abús de la força física, quan no hi ha arguments, quan no es respecta l'opinió de la dona, quan hom es creu un ser superior, em fa simplement fàstic.
    Fa pocs dies vaig veure per la tele que, en una de les seves actuacions en no sé quin país sud-americà, el cantant Alejandro Sanz va deixar la guitarra i va baixar de l'escenari en veure que un home estava maltractant una dona. Chapeau pel cantant!
    I chapeau pel teu poema!

  • Felicitats per la lluita![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 12-01-2016 | Valoració: 10

    Si señor, un premi ben merescut per aquesta dona i aquest poema de lluita i bellesa! És, però, una llàstima que encara hi hagi dies dedicats a les brutalitats. Però contra elles, cal lluitar-hi. I escrivint poemes així, i difonent-los, n'és una bona manera. Una forta abraçada, Montse i felicitats pel premi!

    Aleix

  • Que bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 12-01-2016 | Valoració: 10

    De veritat son uns versos increïbles. M´agradan moltíssim.Felicitats pel premi
    ben merescut
    Montse

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: