Xarxa

Som un.

Som milions.

Ens acostem a les defenses enemigues sense por. A tota velocitat i amb les armes a punt. No poden matar-nos. No poden aturar-nos. Només poden sucumbir. La resistència és fútil.

Nosaltres ho sabem... Ells, encara no.

Però estan a punt de descobrir-ho.

Durant mesos, s'han sentit protegits per la seva darrera invenció: un sistema de defensa conegut com Paret de Foc. Una i una altra vegada les nostres millors unitats s'han estavellat inútilment contra ella. Incontables dels nostres han caigut. Ens és igual. No poden aturar-nos. És només qüestió de temps.

Arribem davant les defenses enemigues plens de confiança. El nostre Líder ens envia, convençut que, aquesta vegada, ha trobat la manera de neutralitzar tot el seu sistema. Dues divisions de tropes de xoc es llencen contra la muralla de foc, mentre profereixen càntics guerrers, com un mantra letal. La visió és magnífica.

Son destruïdes a l'instant.

Sentim el seu neguit, el seu dolor, la seva agonia, mentre són devorades per les flames inclements del mur de foc.

I continuem. Incòlumes. Intactes. Inaturables.

Guiats pels nostres exploradors de nova generació, trobem un punt flac a les defenses enemigues i penetrem per ell, com el ganivet penetra en la mantega calenta, tal com ha previst el nostre Líder. Preparem les armes i ens llencem damunt dels defensors sorpresos. Els puc veure les cares de por i incredulitat, un segon abans d'abatre'ls. No sentim res mentre ho fem. És la nostra feina i la fem millor que ningú. No hi ha res personal.

No en deixem ni un dempeus. Mentre tallo caps i membres, veig caure alguns dels meus companys al meu costat. No em preocupo. Mentre un sol dels nostres visqui, viurem tots. No se'ns pot aturar. No se'ns pot resistir.

Som un.

Som milions.

Amb el sector totalment controlat, procedim a ocupar el següent. Actuem de forma sistemàtica. Implacable. No hem vingut per un bocí. Ho volem tot. El nostre Líder no es conforma amb menys. I nosaltres no volem, no podem, decebre'l. Al cap i a la fi, som la seva creació. Vivim només per això.

De sobte, llums estroboscòpiques anuncien el contraatac enemic. Són unitats noves de trinca. Ben preparades i millor equipades. Saben el que es juguen si perden. Nosaltres mai no fem presoners. Mai no deixem res en peu. El nou ordre ho exigeix.

Els passem pel damunt.

Disparo l'arma fins que em fan mal les mans. Els morts s'amunteguen als meus peus. Les meves botes trenquen cascs i ossos; armadures i teixits; voluntats i esperances.

Aviat no en queda ni un dret. La resistència és fútil.

Som un.

Som milions.

No se'ns pot aturar.

En poca estona, cinc sectors han caigut sota el nostre ímpetu. No tenen res que ens pugui parar. Per cada mort nostre, els infligim centenars de baixes. La victòria és a tocar de la mà. Veig com els pocs d'ells que queden, lluiten amb desesperació. Em pregunto què el impulsa a lluitar a ells.

A vegades, ens els descans entre batalla i batalla, escoltem rumors contradictoris. No tothom entén la nostra tasca alliberadora. Ens acusen de delinqüents, de destructors, de fer mal només pel plaer de fer-ho.

No ens entenen.

El nostre Líder ha patit l'horror de veure com tota la xarxa, un cop lliure i incontrolada, anava caient poc a poc sota el jou de l'Imperi. Homes amb vestits impecables i bones paraules, que amaguen el seu afany de control i de lucre darrera dels seus arguments aparentment benintencionats. La xarxa no pot autogestionar-se, asseguren. Cal un control que eviti els mals usos de la tecnologia, diuen. I així, poc a poc, els seus exèrcits silenciosos van anar ocupant l'univers virtual fins els seus racons més recòndits. Només uns quants, com el nostre Líder, han estat capaços de fugir, amagar-se, i començar la resistència.

Nosaltres som el fruit de la seva rebel·lió. Del seu idealisme. Vivim per alliberar la xarxa. Morim per posar fre als capitostos de l'Imperi. Tenim sort. Per nosaltres, la diferència entre viure i morir no existeix. Allà on cau un dels nostres, n'apareixen aviat mil de millors que ell. Disposats a minar el totalitarisme dels que volen controlar el món virtual. La lluita és llarga, alguns auguren que inacabable. I pel camí, pateixen innocents de totes dues bandes. Ho sabem. Ho acceptem. No hi ha guerres netes. Només ideals nets.

La fi justifica els mitjans.

Escombrem els darrers focus de resistència i ens dirigim cap al centre de comandament enemic. Allà hi ha el premi. Els sistemes de control de tot el territori. Si ens hi introduïm, els farem nostres i el Líder els podrà utilitzar per la seva tasca alliberadora. No serà el fi de la guerra, és clar. Només un petita victòria en una escaramussa potser sense importància. Però nosaltres vivim per això. Morim per això.

No hi ha diferència.

Ens acostem al centre rival. Més resistència. Sortint d'entre unes rebles, veig una dels seus soldats. És un versió antiga. Res que ens hagi de preocupar. Malgrat això, observo com abat dos dels nostres, aparentment sense esforç. És molt valenta. He sentit parlar d'ella. Li diuen Ona de Xoc. Per un moment, la nostra atenció es centra totalment en la guerrera enemiga. Girem i ens disposem a esborrar-la. No podrà evitar-ho. No està preparada per fer-nos front.

I ho sap.

Llavors ens n'adonem. El seu sacrifici és una trampa. Un gambit. Per la cua de l'ull veiem entrar dos soldats més dins la seva torre de control. És una acció suïcida... però els farà guanyar.

Quina maniobra més magnífica!

Viure.

Morir.

Hi ha diferència?


Ha entrat a través d'inet el virus anomenat Mydoom 6.0
L'arxiu infectat no s'ha pogut netejar i s'ha eliminat.
Li preguem actualitzi el seu antivirus

ACCEPTAR

::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::



Un esclat de llum ens fa saber que el nostre atac ha fracassat. Quan els nostres ulls castigats recuperen la visió, el mur de foc ha desaparegut i, al davant s'alça un camp de força impenetrable. Més enllà, s'amunteguen els cossos dels nostres homes i els seus, fosos en una darrera i mortal abraçada.

Les seves defenses, però, tornen a ser operatives.

Ens és igual.

La guerra continua. Aviat tornarem, convertits en una versió millorada. Esmicolarem el camp de força i ocuparem els seus centres de control. Ho hem fet altres cops i ho tornarem a fer. Vivim per lluitar. Morim per la llibertat.

Som un.

Som milions.