Vull ser tot el que tu vulguis

Podria ser que "la gàbia de lletres més bonica del món" fos la nostra memòria, aquella que voluntariament atresora els records més bells per acaronar-los en els moments difícils...
igual que la gàbia de sentiments més ferma és el nostre cor, quan instal.la dins seu un amor.

Un poema dolç de bona lectura, tan pel ritme com per l'estructura, com pel missatge, i de millor record, d'aquells que deixen emprenta i ganes de tornar-hi per gaudir del reencontre!
Pel que fa al contingut, ja et vaig dir que buscava una frase... crec que expressa molt bé el sentit del teu "vull ser": "L'amor és la millor ocasió de madurar, d'agafar forma, d'arribar a ser un món sencer, tot un món, gràcies a l'amor de la persona estimada". Aquesta ocasió no s'ha de deixar perdre... com els teus poemes, s'ha de gaudir!

Una abraçada ben afectuosa,
Una quimera

Has guanyat un nou lector. Felicitats i continua endavant

Vull donar-te allò que busques. El que necessites. Vull donar-te escalfor, sé la teva brasa on refugiar-te...

Vull ser tot allò que tu vols; i vull ser-ho per tu.

uo! L'incondiconal de l'amor...!

que vagi bé!
ens veiem,
Gemm@

Buah, només la per primera strofa ja es mereix un 10! sens dubte tu has engabiat tots els teus "t'estimo" dins aquest poema!

no tavia llegit fins ara pero a partir dara ho fare més!

ho ets

i no engabiis res dins del teu cor,
deixa fluir la felicitat amb abraçades
igual com corren les llàgrimes algun cop
vola com l'ocell que desitges ser
i deixa que mirades tendres admirin el teu vol
no siguis fantasma dels somnis d'altres
sinó un ésser lliure ple de colors
donant-nos tot el què ets, ens dones el millor.

Sigues el que tu vulguis,
i permet-nos gaudir del teu vol...

Un poema bonic, tendre, com diu angie, 'enamorat'.... qui t'estima vol que siguis tot el que tu vols.
Volem somriures teus, satisfets per tot el que tu fas, il·lusionats, contents...

Un petóoooo!!!

Leela

De vegades volem coses que semblen impossibles... són boniques les paraules que has trobat per expressar aquest sentiment! Però pensa que voler és poder!!!!

Nitsd@bril.

això de voler tot el que l'altre vol, ja ho descobriràs...
El poema és preciós i està ben estructurat, em falla però aquest títol i aquest final (és totalment subjectiu). Els somnis i els desitjos són del tot compartits, tot i que la llibertat de sentiments mai pot ésser posada en gàbies... encara que així ho desitgem. El que està clar és que tot sentiment flueix espontani, amb la nostra voluntat o sense ella...

Un petonàs, poeta enamorada

angie

i quin cor més ple d'un amor genenrós, valent i fecund.

Que bonic el poema! Quina donació més càlida expressada amb la bellesa de les paraules. Amb aquest perfum que tot ho omplena i tot ho pentra.

Que bonic guardar dins de tu aquest tresor, aquest doll que brolla mel i llum.

Quina pluja de perles i diamants fets gotes de vida que fertilitzen el teu camí de roses i de sol.

Una abraçada!