vull estimar-te

Un relat de: estrangera

Descendiré lentament - com entre somnis- la llarga escalinata del meu dia.
Peça a peça deixaré en cada graó
oblidat
el delicat vestit espurnejant de llàgrimes
llanguits collarets d'exòtiques aromes
sabates de cristall i vels suaus esfilagarçats de boira
i ja nua del tot
del tot abandonada
suïcida lúcida
m'endinsaré en l'embruix de les teves aigües
i ja no seré jo
seré ferit vaixell
enfonsat
d'amor.







Comentaris

  • magma | 23-01-2007

    Molt bo, és el primer relat que et llegeixo però m'ha encantat !!

    Molt bo


    Mâgmâ

  • fantàstic[Ofensiu]
    tramuntana | 15-08-2005 | Valoració: 9

    Hola!! em sembla que encara no t'havia comentat... quin fallo...xD!! bueno, aquesta nit no em sobren pas les paraules, doncs només dir-te que és molt bo!! vinga, bona nit!!!

    laura^^

  • Sentiments valuosíssims![Ofensiu]
    Jofre | 15-08-2005 | Valoració: 10

    Estrangera,
    Abans d'aquest poema he volgut rellegir "Andanes" en el qual també poues molts i molts sentiments, expressats de manera exquisida (els comentaris que hi ha al respecte són, personals -com tot- i encertats).

    Ets una veritable amant de la Realitat.
    Sovint és ben crua sí.
    Però hi ha un fet que voldria subratllar, fixem-nos en algunes paraules emprades per l'autora així com la sempre encertadíssima disposició.

    En el fons, lentament... vull estimar-te... amb un delicat vestit espurnejant... d'exòtiques aromes... vels suaus... nua... i lúcida, deixa ben palès -que per damunt de tot- el seu vaixell si s'enfonsés (que no passarà pas!) serà per la gran quantitat d'amor que transporta.

    Enhorabona!
    Segueix escrivint, de debò, ens ets necessària!
    Gràcies.
    :-)

  • I el saxo marcant les passes[Ofensiu]
    Gica Casamare | 21-07-2005 | Valoració: 10

    Et veig baixant, nuant el teu jo per l'escalinata cap aquest enorme mar que a vegades és vida i a vegades amor i a vegades ambdós.
    Molt bon ritme que marca perfectament el teu oferiment total i final a l'estimat/da.

  • intens i profund...[Ofensiu]
    ROSASP | 11-07-2005

    Una lenta i profunda transformació, un despullar-se per dins i per fora de tot allò que ara no sembla tenir cap valor.
    Baixant per les escales fins surar perduda i retrobada dins de l'aigua, amb la força i l'encís de la tendresa i la passió que l'amor és capaç d'oferir quan s'engoleix en essència.

    Preciós i molt aconseguit.
    Una abraçada i fins la propera!

  • Com un lent...[Ofensiu]
    Llibre | 11-07-2005

    ...degotim de sensacions, la poetessa es despulla de tot el que encara la reté i es llença, en un submergir-se increïblement sensual, a l'amor. Al fet d'estimar.

    Magnífics, els versos:

    i ja no seré jo
    seré ferit vaixell
    enfonsat
    d'amor.


    (Per al meu gust, és clar!)

    LLIBRE


  • què guapoooo![Ofensiu]
    Capdelin | 11-07-2005 | Valoració: 10

    aquest baixar de la idealització, del teu propi jo, de l'amor platónic i impossible, dels cels de fantasia i supervaloració...
    i arribar a terra on ell espera humil com humà enamorat... i fondre't com una gota senzilla d'aigua...
    una abraçada!

Valoració mitja: 9.75