Cercador
vull estimar-te
Un relat de: estrangeraDescendiré lentament - com entre somnis- la llarga escalinata del meu dia.
Peça a peça deixaré en cada graó
oblidat
el delicat vestit espurnejant de llàgrimes
llanguits collarets d'exòtiques aromes
sabates de cristall i vels suaus esfilagarçats de boira
i ja nua del tot
del tot abandonada
suïcida lúcida
m'endinsaré en l'embruix de les teves aigües
i ja no seré jo
seré ferit vaixell
enfonsat
d'amor.
Comentaris
-
Hola[Ofensiu]magma | 23-01-2007
Molt bo, és el primer relat que et llegeixo però m'ha encantat !!
Molt bo
Mâgmâ -
fantàstic[Ofensiu]tramuntana | 15-08-2005 | Valoració: 9
Hola!! em sembla que encara no t'havia comentat... quin fallo...xD!! bueno, aquesta nit no em sobren pas les paraules, doncs només dir-te que és molt bo!! vinga, bona nit!!!
laura^^ -
Sentiments valuosíssims![Ofensiu]Jofre | 15-08-2005 | Valoració: 10
Estrangera,
Abans d'aquest poema he volgut rellegir "Andanes" en el qual també poues molts i molts sentiments, expressats de manera exquisida (els comentaris que hi ha al respecte són, personals -com tot- i encertats).
Ets una veritable amant de la Realitat.
Sovint és ben crua sí.
Però hi ha un fet que voldria subratllar, fixem-nos en algunes paraules emprades per l'autora així com la sempre encertadíssima disposició.
En el fons, lentament... vull estimar-te... amb un delicat vestit espurnejant... d'exòtiques aromes... vels suaus... nua... i lúcida, deixa ben palès -que per damunt de tot- el seu vaixell si s'enfonsés (que no passarà pas!) serà per la gran quantitat d'amor que transporta.
Enhorabona!
Segueix escrivint, de debò, ens ets necessària!
Gràcies.
:-) -
I el saxo marcant les passes[Ofensiu]Gica Casamare | 21-07-2005 | Valoració: 10
Et veig baixant, nuant el teu jo per l'escalinata cap aquest enorme mar que a vegades és vida i a vegades amor i a vegades ambdós.
Molt bon ritme que marca perfectament el teu oferiment total i final a l'estimat/da. -
intens i profund...[Ofensiu]ROSASP | 11-07-2005
Una lenta i profunda transformació, un despullar-se per dins i per fora de tot allò que ara no sembla tenir cap valor.
Baixant per les escales fins surar perduda i retrobada dins de l'aigua, amb la força i l'encís de la tendresa i la passió que l'amor és capaç d'oferir quan s'engoleix en essència.
Preciós i molt aconseguit.
Una abraçada i fins la propera! -
Com un lent...[Ofensiu]Llibre | 11-07-2005
...degotim de sensacions, la poetessa es despulla de tot el que encara la reté i es llença, en un submergir-se increïblement sensual, a l'amor. Al fet d'estimar.
Magnífics, els versos:
i ja no seré jo
seré ferit vaixell
enfonsat
d'amor.
(Per al meu gust, és clar!)
LLIBRE
-
què guapoooo![Ofensiu]Capdelin | 11-07-2005 | Valoració: 10
aquest baixar de la idealització, del teu propi jo, de l'amor platónic i impossible, dels cels de fantasia i supervaloració...
i arribar a terra on ell espera humil com humà enamorat... i fondre't com una gota senzilla d'aigua...
una abraçada!
Valoració mitja: 9.75