Cercador
naixem i morim en cada instant
Un relat de: estrangera- Compartir:
Sóc a l'aeroport, l'aeroport de l'instant,
a punt d'emprendre el vol. Esglaó a esglaó
pujo escales de moments, escapçades
les mans de carícies rebutjades, els llavis ressecs
de petons derrotats.
Entre núvols d'enravenades cases plano per damunt
meu autocontemplant-me en el paisatge que descric entre
el somni i la basarda: infinituds de boscos on em perdo. Muntanyes de la ment que sobrevolo
amb els motors a reacció parats:
lletres, paraules; tendreses segrestades.
Comentaris
-
volar...[Ofensiu]Azalea | 06-09-2006
Mai t'havia llegit, i la veritat és que els teus relats m'agraden molt.
Tens un estil propi i únic, que fa de les teves paraules versos molt originals i ben pensats.
M'ha agradat molt la metàfora de la primera estrofa. I la tendresa de les últimes paraules. A vegades és bo aturar els motors una estona per sobrevolar moments viscuts i gaudir-los de nou, mirant-los amb ulls entendrits... però val més tornar a engegar aviat, no fos cas que l'avió caigués en picat!
-
tot és relatiu,[Ofensiu]Lavínia | 14-09-2005 | Valoració: 10
estrangera. Des de la visió del vol que has d'empendre o del camí triat, l'etern tornar a començar, sols queda el record i les lletres, les paraules, les tendreses segrestades esdevénen símbols d'allò que forem una vegada i/o una altra.
Petons
Lavínia
PS
Gràcies pel teu comentari -
tan real per ser una paràbola![Ofensiu]blaumar | 11-09-2005
Dificilposar ordre als sentimens, quan t'en vas i comences de nou. Amb una càrrega de records adicional.
Sovint et negues, després regateges...es veu que quan morim és el mateix .
es molt més fàcil no pensar-hi. Arraulir-te dins les importants feines que tots ens assignem.
El teu és un exercici de sinceritat excepcionalmet clar i bell. Felicitats
-
es bo enlairar-se...[Ofensiu]Capdelin | 09-09-2005 | Valoració: 10
des de dalt, des de lluny es treu relativitat al desamor, a les coses negatives... s'empetiteixen els dolors, la visió es fa més universal, menys punyent... pitjor seria visitar un pou de foscor...
escrius molt bé i tens molta imaginació i originalitat... felicitats...
gràcies per la teva benvinguda... sóc feliç de llegir-te i palpar els teus sentiments...
guarda'm un seient en aquest avió...
una abraçada!!! -
instants[Ofensiu]instants | 08-09-2005
La vida són instants, instants dolços, suaus, tendres, paraules d'amants que es desfan en un instant, l'instant que plora, que crida amb ràbia contra tot i tothom, l'instant que no entèn més enllà d'ell mateix que no necesita res sinó el teu somriure que refà els llavis ressecs d'altres instants.
Pujes a l'avió?
Una abraçadota ben forta, m'agrade llegir-te...
Salut
Pau -
Extremament[Ofensiu]Maragda | 07-09-2005 | Valoració: 10
original el teu poema estrangera!
Això de comparar el nou dia amb un viatge s'apropa força al sentiment que em sobrevé en llevar-me cada matí. Només que jo, tot i assaborir cada segon de l'existència com si fos el darrer, mesuro els viatges en dies. Quan me'n vaig a dormir penso que potser no em desvetllaré i, així, quan obro els ulls sóc immensament feliç!
Original i ben escrit.
Una abraçada!
Valoració mitja: 9.5