naixem i morim en cada instant

Un relat de: estrangera

Sóc a l'aeroport, l'aeroport de l'instant,
a punt d'emprendre el vol. Esglaó a esglaó
pujo escales de moments, escapçades
les mans de carícies rebutjades, els llavis ressecs
de petons derrotats.

Entre núvols d'enravenades cases plano per damunt
meu autocontemplant-me en el paisatge que descric entre
el somni i la basarda: infinituds de boscos on em perdo. Muntanyes de la ment que sobrevolo
amb els motors a reacció parats:

lletres, paraules; tendreses segrestades.


Comentaris

  • l'avió m'inspira aquesta[Ofensiu]
    Lèvingir | 06-09-2006 | Valoració: 8

    frase del relat, em sembla que hem faria por si hi anes, l'unic que no fa basarda seria mirar el paisatge des d'un perspectiva diferent.

    Boscos i muntanyes per distreure i la ment i perdre't de la por.

    Lèvingir

  • volar...[Ofensiu]
    Azalea | 06-09-2006

    Mai t'havia llegit, i la veritat és que els teus relats m'agraden molt.
    Tens un estil propi i únic, que fa de les teves paraules versos molt originals i ben pensats.

    M'ha agradat molt la metàfora de la primera estrofa. I la tendresa de les últimes paraules. A vegades és bo aturar els motors una estona per sobrevolar moments viscuts i gaudir-los de nou, mirant-los amb ulls entendrits... però val més tornar a engegar aviat, no fos cas que l'avió caigués en picat!

  • tot és relatiu,[Ofensiu]
    Lavínia | 14-09-2005 | Valoració: 10

    estrangera. Des de la visió del vol que has d'empendre o del camí triat, l'etern tornar a començar, sols queda el record i les lletres, les paraules, les tendreses segrestades esdevénen símbols d'allò que forem una vegada i/o una altra.

    Petons

    Lavínia

    PS

    Gràcies pel teu comentari

  • tan real per ser una paràbola![Ofensiu]
    blaumar | 11-09-2005

    Dificilposar ordre als sentimens, quan t'en vas i comences de nou. Amb una càrrega de records adicional.

    Sovint et negues, després regateges...es veu que quan morim és el mateix .

    es molt més fàcil no pensar-hi. Arraulir-te dins les importants feines que tots ens assignem.

    El teu és un exercici de sinceritat excepcionalmet clar i bell. Felicitats

  • es bo enlairar-se...[Ofensiu]
    Capdelin | 09-09-2005 | Valoració: 10

    des de dalt, des de lluny es treu relativitat al desamor, a les coses negatives... s'empetiteixen els dolors, la visió es fa més universal, menys punyent... pitjor seria visitar un pou de foscor...
    escrius molt bé i tens molta imaginació i originalitat... felicitats...
    gràcies per la teva benvinguda... sóc feliç de llegir-te i palpar els teus sentiments...
    guarda'm un seient en aquest avió...
    una abraçada!!!

  • instants[Ofensiu]
    instants | 08-09-2005

    La vida són instants, instants dolços, suaus, tendres, paraules d'amants que es desfan en un instant, l'instant que plora, que crida amb ràbia contra tot i tothom, l'instant que no entèn més enllà d'ell mateix que no necesita res sinó el teu somriure que refà els llavis ressecs d'altres instants.

    Pujes a l'avió?

    Una abraçadota ben forta, m'agrade llegir-te...

    Salut

    Pau

  • Extremament[Ofensiu]
    Maragda | 07-09-2005 | Valoració: 10

    original el teu poema estrangera!
    Això de comparar el nou dia amb un viatge s'apropa força al sentiment que em sobrevé en llevar-me cada matí. Només que jo, tot i assaborir cada segon de l'existència com si fos el darrer, mesuro els viatges en dies. Quan me'n vaig a dormir penso que potser no em desvetllaré i, així, quan obro els ulls sóc immensament feliç!
    Original i ben escrit.
    Una abraçada!

Valoració mitja: 9.5

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: