molèsties

Un relat de: estrangera

Lligats els peus, avanço pels camins
tallats del jo en construcció eterna;
hores-paleta pasten casc, aigua, ciment,
quan el buit crida un prohibit amor
precipitant-me daltabaix de la bastida
mentre perforo pors que a mi em perforen
barrant-me el pas; llambordes del passat
amb què ensopego; lletres gegants;
cartell on rescrivint-me, escric,

perdonin les molèsties.


Comentaris

  • indefinida | 15-10-2007 | Valoració: 10

    Original! M'agrada aquesta manera de cosntruir poesia.

    Et seguiré llegint!



    Salut!

  • Inclús[Ofensiu]
    RATUIX | 20-06-2007 | Valoració: 9

    la forma del poema m'ha semblat una paret. Un mur de protecció?. Compacte, sòlid. M'ha agradat molt.

  • PSt..compte, el poeta construeix![Ofensiu]
    angie | 09-02-2007

    Una construcció acurada, uns maons ben triats, que semblen ésser repassats pels dits alhora d'aixecar aquesta obra fantàstica.
    M'ha fet recordar un poema meu "Preservatiu".
    El final del teu és ironia pura i tanca uns versos que avancen damunt una bastida que s'enlaira sense tenir en compte si hi ha permís d'obres o no...
    Felicitats!

    angie

  • he hagut de...[Ofensiu]
    nina | 28-12-2006 | Valoració: 10

    rellelgir-te per assaborir les paraules i lligar-les, construint una idea. La força de l'estructura i les paraules emprades em sedueix, per això, tot i abans de descobrir el què hi amagaven.
    Em transmets impotència i tossuderia, desgast... amb una força espectacular.
    un text en la justa mesura per atordir el lector! felicitats!!!


  • jaumesb | 27-07-2006 | Valoració: 10

    m'ha costat molt d'entendre
    l'amor no és prohibit
    l'amor no lliga els peus, dóna ales

    entenc però que desbrossis, que facis camí i que basteixis

  • fas malabarismes amb les paraules...[Ofensiu]
    ROSASP | 25-07-2006

    Un poema amb una estructura molt diferent, vas lligant els versos amb un deix improvisat i alhora conscient.
    No pares de construir, polir, perforar, apedaçar, i ho fas amb fragments de tú, espolsats en forma de mots.
    I dins de tanta profunditat, encara ets capaç de donar-li un toc irònic i diverit amb un final d'impacte: el cartell de perdonin les molèsties...

    Sempre estem en obres, estimada Teresa!

    Per cert, em preguntaves si pots publicar a la revista el meu relat "del cel a la terra". I tant que sí, amb molt de gust. Si necessites quelcom ja m'ho diràs!

    Molts petons!

  • Encadenes les paraules [Ofensiu]
    Bruixot | 17-07-2006

    amb una facilitat abrumadora. I les imatges, que poc a poc es van posant com maons en l'edifici, que remates amb una teulada colpidora.
    M'agrada perquè saps crear les teves pròpies formes, perquè vas creant i creant sense aturador com si tota tu fossis un brollador de poesia, perquè no et fa res obrir-te a qui et vulgui comprendre, mostrant tot el que ets, el que voldries, i les teves pors i febleses.
    No deixis mai d'escriure. No deixis mai de viure.

    Xavier / Bruixot

  • Red Pèrill | 17-07-2006 | Valoració: 10

    tal

  • ambre | 16-07-2006

    Un punt irònic picant i divertit, és molt sa riure!!!
    Molt bó

    Felicitats per el premi ...


Valoració mitja: 9.8