desafiament

Un relat de: estrangera

Dins del silenci cabalosós
d'un riu sens aigua, vaig;
barqueta de paper
inundada de lletres;
fendint la set de l'aigua evaporada,
que escolta el dring de perles i respirs
desgranant-se als dits finíssims
dels capvespres;
collaret trencat de l'horabaixa;





Comentaris

  • graciés m'ha tocat[Ofensiu]
    Epicuri | 21-01-2008

    Ansio
    i em deleixo
    per contactes
    d'aquesta mena.

    Acepto plena
    i serenament,
    collaret trencat
    de s'hora baixa;
    El desafiament.

  • M'agrada bastant!![Ofensiu]
    Unicorn Gris | 23-03-2007 | Valoració: 8

    Està molt bé aquest petit tros de poesia!! Felicitats, "estrangera"...

    Ara, la longitud és el que em desencanta una miqueta. No t'animaries a arriscar-te a fer-ho més llarg?? Vaja, per preguntar...

    Apa, salut!!

  • felicitats[Ofensiu]
    jaumesb | 24-07-2006 | Valoració: 10

    pel premi

    i si proves l'aigua real?

    he d'anar al camp hi he de fer cremar el foc de l'amor

    molts petons per la teva filla i per tota la teva família

    molt bon estiu teresa

  • Hola, Teresa![Ofensiu]
    ROSASP | 18-07-2006

    Quan te'n adones que escrire és somiar, aterrar, nedar, volar, recollir i desgranar sentiments, sensacions, idees...
    Aquest viatge continu que esclata ple de lletres dins teu és un desafinament cara a cara amb el temps i l'espai limitat. No com una lluita per canviar el camí, més aviat un serpentejar conscient per cada instant, seguint el corrent d'aquesta vida que mai sabem cap a on ens porta.
    Un poema ple de coherència i valentia; breu, però immensament intens.

    No t'he pogut felicitar fins ara...
    Enhorabona pel premi, per tants premis guanyats, per no defallir i donar nous sentits a les paraules.
    No paris mai!
    Ja saps que et llegeixo, que som molts els que et llegim i apreciem la teva obra.

    Molts petons!

  • ambre | 16-07-2006

    Preciós estrangera, vas desgranant les imatges riu avall d'aquest desafiament ....

    Felicitats per el premi de poesia al Montseny

  • Tant se val, sempre seràs tu LLUNA: ets inconfusible.[Ofensiu]
    Jofre | 13-07-2006 | Valoració: 10

    [si se'm permet]

    Enmig d'un univers silenciós (immens riu sense aigua) compto estels i planetes.

    I et veig a tu (i somrius; ) com una barqueta de paper inundada de lletres.

    Has vençut el vespre i el Sol es pon ( ets un collaret trencat de l'horabaixa ) mentre atresores perles i respirs i et vesteixen núvols d'una suavitat exquisida.

    És de nit: la poesia em captiva i m' il·lumina el teu enginy.

    Enhorabona ( ""Estrangera"" in the night, exchanging glances...) ; )

    [si se'm permet]
    ·Jofre·

Valoració mitja: 9.2