Cantonades

Un relat de: estrangera













De mi, de tu, de tot, perduda deambulo,
pobre de tot allò que em vessa i sobreïx.
- de mancances tan rica! -

I als llavis del silenci el pensament em parla
mentre el crit del semàfor m'empresona i escanya

fits els ulls en la set de la sang del vermell
que brolla a borbollons frenant, posant en marxa
rodes d'impaciència,

esgarip d'ambulància que apropa mentre allunya
la dolorosa pèrdua que m'atrapa quan fujo

travesso, passo, tombo
cantonades de versos.

Comentaris

  • T'he descobert...[Ofensiu]
    cassigall blau | 09-07-2006 | Valoració: 9

    ...i m'agrades molt.
    A veure si t'animes a escriure mes, eh?
    pere

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: