saba d'amor

Un relat de: estrangera

I trobaré la casa tremolosa i buida espolsant-se
l'oblit d'una recent hivernació. Obriré finestres,
portes, humides d'ahirs emboirats;
ressons de cants i nins esberlant closques
ploroses de somnis i quimeres preses d'encanteris.

Cadires empolsimades adormides d'indiferència
redreçant-se en el silenci. I les parets mirant-me gemegoses d'oblit. La cuina obrirà boques de foc,
adormits fogons de fam, inanició. I jo, com qui demana perdó, m'aproparé a les moreres abraçant-me al seu tronc,
i sentiré dins meu, com un secret liquat circulant-me
per les venes, saba d'amor vivificant-me
amb el seu bàlsam.

Comentaris

  • Nostàlgia[Ofensiu]
    M.Victòria Lovaina Ruiz | 31-08-2005 | Valoració: 10

    Sovint hem tingut aquests sentiments en arribar a llocs que ens recorden temps passats i que ara ja són buits. No és fàcil expressar-los com tu ho fas.

  • extracte d'amor...[Ofensiu]
    ROSASP | 15-08-2005 | Valoració: 10

    Utilitzes la casa com a bagul de tots els records.
    Cada objecte et porta records emmagatzemats en una part arrecerada del cor.
    Fas un jocs de paraules impressionant convertint petits detalls en sensacions que s'escampen entre les línies i ho envaeixen tot.
    Rescates borbolls d'estimació i pàgines escrites plenes de vida que romanen endormisacades en cada indret de la casa. Lentament tot recupera aquell bri de llum dins de la teva mirada.
    I per fi t'abraces a les moreres (al que encara resta viu i no mor mai) i n'extreus l'essència de tant amor, el bàlsam per reviure sense oblidar el passat.
    Dóna la sensació de que ja l'has fet una part indestructible del teu cor i batega per la teva sang amb renovada energia.

    És un poema tendre, nostàlgic, esperançat i encisador. Rescatar, comprendre, acaronar i tirar endavant.
    Minvar les pors i l'enyor, mirant la realitat de cara.

    Crec que l'escriptura és per a tu una mena de recerca, molt més que un exercici literari.
    Tinc aquesta sensació quan llegeixo els teus poemes.
    Potser per això els sento tan propers...
    No deixis d'escriure mai, és magnífic trobar força amagada, sortides i distints significats en cada nou vers. Una possibilitat que no ens podem deixar perdre.

    Molts petons i fins la propera!

  • saba...[Ofensiu]
    Guspira | 10-08-2005

    uoo un poema preciós!! Records nostàlgics que es deixen veure en cadascun dels objectes d'una casa que ha viscut aquests moments... adjectius molt ben trobats, descripció molt ben conseguida... i la saba d'amor viva.. mol bé estrangera!

    Un petó!

    GuSPIRA

  • Hola estrangera!![Ofensiu]
    Ze Pequeño | 09-08-2005 | Valoració: 10

    M'encanta aquest poema. Cada vers està marcat d'aquella nostàlgia tan característica de quan es parla de records familiars.

    M'agrada com descrius les coses que hi faràs un cop arribis. Descrius les imatges amb detalls que demostren que fa temps allà hi havia vida, i l'has de recuperar.

    I l'arbre, la morera, que tot ho veu, que tot ho viu, et traspassarà d'alguna manera l'amor que anys enrera havia vist en aquelles parets, i tu tornaràs la vida a la vella casa.

    És un relat preciós, nostàlgic i ple de sentiment.

    Un barret per vos, estrangera, ple de records que mai s'acaben.

    Salz.

Valoració mitja: 10