càmping

Un relat de: estrangera

La il·lusió brilla als ulls com la llanterna
dins la tenda al càmping de la vida, quan vaig pel carrer
i duc un remolc d'amors viscuts, d'evaporats flascons
closos d'enyor, en dies mal tapats.

En va clavo les piques. En va alço parets i escullo
la vivenda. Perquè el meu cor, obrint les eixalades ales,
se m'endurà confins de mi enllà. Poltre furiós,
camps a través del jo. I el deixo fer. Perquè, de cert sé,
que en resistir-m'hi, m'estimbarà, explosionant l'adéu
penya-segat avall per sempre més.

Comentaris

  • poesia/prosa poètica[Ofensiu]
    foster | 12-08-2005

    M'agrada, tu! I en això de dominar la llengua, em sembla que ho fas tan be com amb el poltre.
    Bé, miraré més poemes teus, faré una excepció, però, amb tot, t'incitaria a esciure un text seguit, un discurs més concret, sense la suggerència dels versos. Estis segur que hi tens fusta, de narradora!
    foster
    Ah, i gràcies per l'encantador comentari i l'exageradíssima puntuació.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: