segadora

Un relat de: estrangera

I m'allunyo del poble, lentament. Amb la mirada
l'acaricio, amb complaença, veient-lo empetitir
entre verdors i atzurs. I ells, els camins, s'obren al meu pas en un gest clar d'acolliment afable.

Deixo que els ulls naveguin per l'immens
espai pintat de maragda i blau. Llengües de foc que tot
ho incendien inundant-t'ho de llum.

M'allunyo. Més i més. i escolto l'esbalçar-se suau
dels aspersors damunt dels camps immensos
de blat assedegats, esquitxant-me,
i aturant, per un moment, les meves passes camí de mi que el temps va soscavant, segant-lo a ras
per sota dels meus peus.

M'allunyo del poble.
- M'allunyo de mi -

Comentaris

  • evocant records...[Ofensiu]
    ROSASP | 08-08-2005

    Dibuixes un paisatge que poc a poc es va allunyant de la teva mirada.
    Molts records amagats pels racons de la memòria es barregen amb l'olor de terra molla i els colors increiblement bonics de la terra estimada.
    Cada moment és irrepetible i únic i ja es va perdent al mateix temps que passa, però aquesta segadora no pot tallar les teves arrels fortes i fones que et mantenen viva.
    T'allunyes de l'ahir que coneixies, però camines cap a un demà que t'espera...

    Un poema preciós, amb una estructura diferent i lliure. Un contingut ple de sentiments i emocions, on es desvetlla lentament la tristesa d'un comiat.

    Una abraçada molt forta!

  • instants | 08-08-2005 | Valoració: 9

    Jo si que l'entenc i el comprenc, no és un jerogliífic ni molt menys. S'ha de sentir a dintre, perque està escrit des del cor i el cor té el seu propi llenguatge.A mi m'agrada i em transporta que crec que això és bonic, gràcies. Un petonàs ben fort i ànims,

    una abraçada

  • instants | 08-08-2005 | Valoració: 7

    Jo si que l'entenc i el comprenc, no és un jerogliífic ni molt menys. S'ha de sentir a dintre, perque està escrit des del cor i el cor té el seu propi llenguatge.A mi m'agrada i em transporta que crec que això és bonic, gràcies. Un petonàs ben fort i ànims,

    una abraçada

  • el meu problema[Ofensiu]
    peres | 07-08-2005

    és que no entenc aquest llenguatge, per mi és com si fos un jeroglífic. Suposo que un dia això meu es diagnosticarà i en diran una cosa com SIAV (síndrome d'incomprensió absoluta de versos). L'única cosa que puc dir a favor meu és que sóc conscient de la meva mancança i, no cal dir-ho, que considero superiors els éssers no afectats per la SIAV.

    Perdona la totxesa, agraïments per la teva comprensió i felicitats per la nombrosa família.

Valoració mitja: 8.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: