Vivint s'aprèn a viure

Un relat de: betixeli
Les paraules m'han permès
veure un futur mal·leable,
deixant un passat podrit,
fred, viciat i inhabitable.

Desfer-me del tot, per fi,
de quelcom desagradable
al regust i a la memòria
àdhuc així al frec del tacte.

La reacció al meu voltant
ha estat franca i distesa.
Els amics han fet d'amics
i s'ha instaurat la conversa.

Una conversa lleugera,
sense grans revelacions,
a mode de medicina
tot amanyagant-me el cor.

Sense cap judici previ,
ni rancúnia posterior,
coneixent els meus punts febles
i desmuntant-me les pors.

Cercant de nou la confiança
de qui s'atreveixen amb tot:
a parlar i també a escriure
i a agafar les mans ben fort.

Perquè, ben mirat, de prop,
tot plegat fa bastant riure,
que la vida, que la mort,
que vivint s'aprèn a viure.

Comentaris

  • Vint-i-vuit versos[Ofensiu]
    iong txon | 08-12-2016

    molt ben trenats. I ho dic més pel contingut que per la forma que, diguin el que diguin, per mi sempre serà secundària. Em sembla recordar que alguns d'ells i alguna estrofa també, contenien més d'una gran veritat i una saviesa genuïna, començant pel mateix títol. Felicitats per aquest poema, sí senyora!

    q

  • Conversa lleugera[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 23-03-2016 | Valoració: 10

    Un poema molt ben trenat, rimat i ben acabat. anar caminant i gaudint del camí a mesura que anem caminant. Sempre hi haurà algún raconet per descobrir, segur. I xerrant lleugerament anirem fent el camí suaument, com parlant del temps. Ha sigut un plaer llegir-te de nou. Una abraçada.

    Aleix

  • mai en sabem prou[Ofensiu]
    garbi24 | 21-03-2016 | Valoració: 9

    per més que entrenem no arribem mai a savis en aquesta pràctica de viure que si ens dóna temps aprendrem fins i tot a morir.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de betixeli

betixeli

110 Relats

278 Comentaris

75607 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Surto a la terrassa i cullo tres fulles de menta, en tasto una i escric el que em ve al cap,
i el mateix faig amb les imatges que sorprenen els meus ulls d'aprenent, amb els fets que em remouen i amb els pensaments que faig crèixer sense saber-ne massa el destí. Escric el que sento, i al desar-ho en paraules és com si tot el que he (a)notat esdevingués més tangible, més compartible, més de veritat.