Vivint s'aprèn a viure

Les paraules m'han permès
veure un futur mal·leable,
deixant un passat podrit,
fred, viciat i inhabitable.

Desfer-me del tot, per fi,
de quelcom desagradable
al regust i a la memòria
àdhuc així al frec del tacte.

La reacció al meu voltant
ha estat franca i distesa.
Els amics han fet d'amics
i s'ha instaurat la conversa.

Una conversa lleugera,
sense grans revelacions,
a mode de medicina
tot amanyagant-me el cor.

Sense cap judici previ,
ni rancúnia posterior,
coneixent els meus punts febles
i desmuntant-me les pors.

Cercant de nou la confiança
de qui s'atreveixen amb tot:
a parlar i també a escriure
i a agafar les mans ben fort.

Perquè, ben mirat, de prop,
tot plegat fa bastant riure,
que la vida, que la mort,
que vivint s'aprèn a viure.