Virtuts [1] Prudència

Un relat de: Joan Gausachs i Marí
La Prudència de sempre, ja de ben petiteta, va demostrar que el nom li esqueia força. N’era molt, molt, de prudent.

A l’escola es desentenia dels aldarulls que es podien formar. Fugia de les discussions i sempre es comportava correctament. Els mestres la tenien per una alumna exemplar.

De més grandeta, quan va començar a treballar, procurava no portar la contrària a ningú i molt menys als seus superiors.

A més a més de ser prudent se li havia d’afegir que era molt i molt tímida i, com que era de força bon veure, es va veure assetjada per tres pretendents que, com que cap d’ells no li feia el pes, no sabia com treure-se’ls de sobre... i es va veure embolicada amb tots tres.

Sortosament no es coneixien entre ells: un era un veí de l’escala; un altre, company de feina i el tercer, germà d’una amiga de la infantesa. Estava molt i molt neguitosa i no sabia com arreglar-ho. De cop i volta va creure trobar la solució, els escriuria un anònim fent-se passar per una amiga seva. Els diria que, com ja devien saber, la Prudència era excessivament tímida i bla, bla, bla...

Ja tenim a la Prudència retallant paraules de revistes i diaris per a fer l’escrit. Ja tenim a la Prudència ben satisfeta mirant la seva obra. Ja tenim a la Prudència omplint les adreces adients...

Ai la prudència! De vegades l’excés de prudència és en si mateix una imprudència... Vegeu si no. La Prudència, per si alguna de les cartes no arribava al seu destí, no va fer altra cosa perquè no es perdessin que posar el nom del remitent!

———————
Escrit el dimecres 15/11/2017
i revisat gentilment per la
Pilar Campmany i Piqué
el dijous 16/11/2017

Comentaris

  • jaaaaaa[Ofensiu]
    allan lee | 02-12-2017

    Aquesta Prudència s'extralimita en aquesta virtut...i tu Joan ens ho fas passar bé als lectors...Moltes felicitats per ser escollit, el relat s'ho val!!

    Abraçades

    Silvia

  • Bon relat[Ofensiu]
    brins | 22-11-2017 | Valoració: 10

    Un bon relat, Joan, original i divertit en general, però amb un fons de realitat que l'embelleix i enriqueix. Les mentides mai no són recomanables...

    Una abraçada,

    Pilar

  • Les bones persones...[Ofensiu]
    Olga Cervantes | 21-11-2017 | Valoració: 10

    ...prudents o no, sempre donen la cara.

    Una forta abraçada

    Pinya de rosa

  • Home, Joan, m'encanta [Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 20-11-2017 | Valoració: 10

    tornar-te a llegir. Feia un temps que ens tenies orfes de les teves lletres i ja m'havia pensat que volies plegar. Això mai, home, hem d'envellir al peu del canó i no deixar de distreure els lectors, que, amb la que està caient, necessiten distracció. Jo no puc distreure gaire perquè m'ha donat per la poesia libertària i més aviat poso algú de mal cafè. Però mira, cadascú a lo seu.
    La teva Prudència, a més de prudent és una mica pànfila. Això és com posar el nom i l'adreça a les claus perquè te les tornin si les perds. Però el teu relat és exquisit, com sempre i em sembla que, havent posat numeració a les virtuts, ens les regalaràs totes i així gaudirem de més relats.
    Parlant d'una altra cosa, ja ho sé que no ens volen i jo, ara no, però ho he passat molt malament fins al punt d'haver de prendre ansiolítics. Ara ja m'he calmat perquè he arribat a la conclusió de no hi puc fer res i que sigui el que Déu vulgui. Vaig a totes les manifestacions, concentracions ( hi ha dies que en vaig a dos), reunions, recitals de poemes per la Llibertat, etc, etc. Ara que treballin els polítics i jo a escoltar música i a llegir llibres humorístics, que és el que faig.

    Una abraçada, company. Suposo que la Núria també deu d'estar en peu de guerra.

  • Uf, quina imprudència[Ofensiu]
    Materile | 19-11-2017 | Valoració: 10

    Sí, ben mirat, crec que la Prudència ha guanyat molt passant per les teves mans de cirurgià literari. La Prudència ha estat molt imprudent i poc "calculadora". Però a tu, Joan, no et passa: fas uns relats preciosos i molt ben acabats.

    Quina il·lusió tenir el goig de poder-te llegir una altra vegada! Això és una mica com un club reduït d'antics enamorats de les lletres.

    Una abraçada,

    Materile

  • Anònima prudència[Ofensiu]
    rnbonet | 19-11-2017

    En 'tornar a abocar-me a la finestreta d'RC' m'he topat -'topetat' deien als Ports- amb aquest relat teu. Des de sempre, estava acostumat al teu humor benintencionat i tendre, senzill. Ací ho demostres altra vegada.
    Salut i rebolica, amic!

  • desenfadat[Ofensiu]
    Jaume Dargó | 18-11-2017

    al final trobo a faltar el teu estil desenfadat de relatar-nos fets que en altres mans ( i de dins del cap eixits) podrien ser mots banals i d'allò que en diuen literatura costumista, però res més allunyat. Ens obres un somriure ben gran, i tot dins d'una escriptura d'alçada, cada dia més.

    I no dic res més, que el pernil ja me l'he guanyat, oi?
    (després et recordo l'adreça)

    Ferran

  • Molt maco[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 18-11-2017 | Valoració: 10

    Com tot el que escrius m´agrada. Voldria tenir la xispa que tens tu escrivint de veritat. Ens llegim

  • Ganes de llegir-te![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 18-11-2017 | Valoració: 10

    Quines ganes tenia de llegir un relat teu, amb aquesta proximitat tan pròxima, amb aquest sentit de l'humor tan humorístic, amb aquesta Prudència tan prudent i tan imprudent d'escriure el remitent a les cartes! El somriure final no podia fallar! Una abraçada, Joan!

    Aleix

  • Prudent i...[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 18-11-2017

    Prudent i una mica promíscua, no?, aquesta teva Prudència.
    Ja ens va bé riure una mica en aquests moments.
    Que tinguem un bon curs relataire, Joan! Ens anirem llegint.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Joan Gausachs i Marí

96 Relats

1032 Comentaris

110025 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.