Una paraula

Un relat de: aleshores
Una paraula

Una paraula: amor,
val més que mil poemes,
el dematí, el vespre,
el mar o la bellesa;
La paraula que et treu
de les fondàries,
I rescata l’orgasme natural.

La paraula o
el fet de la paraula,
per la que vius o mors:
Jo vull ser-ne
poeta d’aquest mot!
Bell i desconegut,
voldria haver nascut
poeta d’aquest mot.

Comentaris

  • I és que la paraula AMOR...[Ofensiu]
    Núria Niubó | 30-09-2015 | Valoració: 10

    tota ella és poema!
    És bonic com valores la paraula AMOR, en la senzilla d'uns versos, amb poques paraules, gairebé només hi ha l'acte de pensar-la, o en una acció.

    Bonic poema, llengint-lo he sentit AMOR!
    Gràcies!
    Una abraçada
    Núria

  • El gran tema[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 29-09-2015 | Valoració: 10

    Què faríem els poetes sense l'amor, de què escriuríem? És el gran motor i el teu magnífic poema n'és un exemple. Jo també vull ser d'aquest club! Una abraçada.

    Aleix