UNA GOTA DE SOL

Un relat de: Josep Ventura







ting unes lletres dins la meva ànima,
unes lletres que he provat mil vegades
d’escriure i que cada cop s’esborren.

Sota la llum dels teus ulls verds
em diu el cor que trenqui silencis
quant et sento caminar prop de mi,
i provo de cridar el teu nom al vent,
i la veu es trenca en els núvols,
i afogant-se es desfà a l’aigua dels meus ulls.

Vull donar-te les tendreses
que floreixen al meu esperit,
i que siguis la brasa del meu caliu.

Avui a mitjanit he deixat un poema
a la teva estrella,
i en el mirall de la lluna
he vist que em miraves,
i no saps amb quin anhel profund
espero l’alba
per deixar una gota de Sol als teus llavis,
i un sospir al teu pit.

Comentaris

  • Gotes de sol[Ofensiu]
    marta_gut | 04-02-2011 | Valoració: 10

    Simplement genial! Després de llegir uns quants poemes teus m'he decidit a comentar-te aquest. M'ha encantat l'elecció de paraules, com has decidit unir-les... quin poema més bonic i més tendre! Felicitats, continuaré passant per aquí :)

    Una abraçada,
    Marta.

  • Ple de sensibilitat[Ofensiu]
    Naiade | 20-01-2011


    Un poema preciós, ple de lirisme. Les teves paraules fan lliscar al lector gaudint d’aquets moments tan tendres.

    Una abraçada

  • molt bonic p tola[Ofensiu]
    joandemataro | 17-01-2011 | Valoració: 10

    amb unes expressions que fan del poema una delícia per assaborir tranquil.lament
    et felicito de nou
    una abraçada
    joan

l´Autor

Foto de perfil de Josep Ventura

Josep Ventura

116 Relats

491 Comentaris

95996 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Vaig néixer abans de l’any del fred entre Barcelona i Girona, em varen obligar a aprendre una llengua i es varen oblidar de la meva.
El meu vici es llegir, la meva il•lusió escriure.
Sóc un enamorat del mar, apassionat de l’Emporda, i caçador de la muntanya.

Llegir es la gana insatisfeta del pensament.

Les paraules foren inventades com primitives armes contra la desesperació.

regastell@hotmail.com