...moltes gràcies pel teu comentari :)

M'ha encantat el teu poema! Gairebé m'has fet sentir que em trobava ben enmig d'aquesta natura que tan encertadament has descrit. Genial.

Una abraçada,
Marta.

Simplement genial! Després de llegir uns quants poemes teus m'he decidit a comentar-te aquest. M'ha encantat l'elecció de paraules, com has decidit unir-les... quin poema més bonic i més tendre! Felicitats, continuaré passant per aquí :)

Una abraçada,
Marta.

No sempre és fàcil descriure l'amor, aquest estrany sentiment que t'embriaga o, com tu molt bé has dit, t'envina. Has emprat unes paraules que... no sé, la veritat, m'has deixat muda! Hi ha uns quants versos que m'han semblat sublims: I amb els llavis imitaven / el vaivé de les onades o abeurats l'un de l'altre... Felicitats, m'ha encantat!

Fins aviat! Una abraçada,
Marta.

Primer de tot, volia donar-te les gràcies pel comentari que em vas deixar l'altre dia, em va fer molta il·lusió! L'opinió dels altres és sempre un excel·lent mitjà per millorar i evolucionar!

M'han agradat molt les dues parts de la noia del biquini, tant el poema com aquest text més desenvolupat. Tens una manera d'expressar-te senzilla i entenedora que captiva. Enhorabona, de veres :) Continuaré passant per aquí, a l'espera de noves publicacions!

Una abraçada,
Marta.

...sense passar per aquí! Esper que tot vagi genial :)

I sí, deixar enrere algú que estimes és, si fa no fa, un dels reptes més grans i més durs que pot trobar-se una persona al llarg de la seva vida. Però si és per un bé teu (perquè els amors addictius acaben molt però que molt malament) és un pas necessari. I com han dit per aquí abaix, el primer pas és no mirar enrere.

Una abraçada,
Marta.

...m'hi perdria de bon grat, pel Bosc de Nadal. És l'època que més m'agrada de l'any, veure els rostres il·lusionats dels petits de la casa, plens d'innocència, amb aquella brillantor als ulls... Tan de bo hi pogués tornar, jo també, a reviure aquells moments!

Bon Nadal i bones festes! Una abraçada,
Marta.

...com dur. Però hem d'acceptar-ho, no queda més remei. Tots anam deixant petjades efímeres en el pas d'aquesta vida.

"És tan cru com joiós,
és la vida,
la llei de la vida."

M'ha encantat! Una abraça,
Marta.

...immens que és el món "real", com tu molt bé has expressat, és també un trencaclosques complicat. Encaixar no sempre és fàcil, per això crec que fa molt de temps que vaig deixar d'intentar-ho. És una mica el que tu dius "Potser, quan m'entengui a mi mateixa, serà quan entendre el món. Potser quan el món m'entengui, podré entendre'l jo a ell". Aquest dia arribarà, podem estar-ne segurs, i veurem com tot encaixa, sense esforç, gairebé inintencionadament.
M'ha agradat molt el teu relat, continuaré passant per aquí.

Una abraçada,
Marta.

Senzillament, m'ha encantat. La manera com expliques el que sent el personatge, un viatge no-premeditat cap a qui sap on... i l'enigmàtica figura femenina, repetint frases sense sentit aparent però que són trascendentals.
M'ha fascinat, de debò :) L'he afegit a preferits i tot!
Continuaré llegint-te! Una abraçada,

Marta.

Un poema breu però contundent que emmarca una gran veritat: si no estimem, no som res. Perquè sense amor no hi ha vida...
M'han encantat les paraules que has triat, i juntament amb la pintura que has afegit... una passada.
Continuaré llegint-te! :) Una abraçada,

Marta.

...m'encanta. Sempre trobes les paraules adequades per expressar aquella sensació o aquell moment exacte. M'agrada molt com ho has estructurat, com aquest "sol i mig adormit" ho lliga tot, com portes el ritme al llarg de tota la composició...

Gràcies per tot el que escrius :) continuaré llegint-te.

Marta.

Tots ens hem sentit així alguna vegada, perduts, sense saber cap on mirar, cap on anar... Però també és bo recordar que per molt difícil que sembli el camí, sempre tenim algú disposat a agafar-nos de la mà, que no deixa que ens perdem definitivament.

Una abraçada,
Marta.

...moltes gràcies pel teu comentari! L'opinió dels altres sempre és una empenta que ens ajuda a continuar expressant això que portam dins.

Després de llegir alguns dels relats que tens publicats, he decidit comentar-te aquest, perquè mira, a mi sí que m'has arrencat un somriure! :) I a més, és ben cert que hi ha temes que costa treure i que poden portar a malsentesos...

Una abraçada, seguiré passant per aquí!
Marta.

...que dinar de faves i anar a missa no són dues activitat compatibles! Un relat genial, perfecte per relaxar-se una estona després de tot el dia a la universitat. Gràcies per fer-me somriure! I no sé si ja t'ho havia dit, però per si de cas em repetiré: gràcies pels teus comentaris, l'opinió dels altres és sempre una incentiva per continuar escrivint. :)
Fins aviat! Una abraçada,
Marta.

...a la meva àvia. Amb gairebé 80 anys segueix tenint una vitalitat que moltes vegades envejo! És una bona crítica, deixa un no-sé-què que tan de bo sentíssim tots més sovint.
Una abraçada,
Marta.