Una ameba diferent

Un relat de: Olga Cervantes



Hi havia una vegada dues nines de paper molt maques, que tenien una bellesa manifesta que comportava una fragilitat innata.

Una d’elles veu com un núvol apareix pel cim més alt de la carena i de sobte tot el blau es fa gris, avivant el verd de la muntanya. La boira es confon amb les boletes blanques que han deixat les flors grogues als prats, com una etèria vànova. Els arbres de flor blanca, també es confonen amb la boira, jugant a cuit i amagar entre el pi roig de la muntanya. El paisatge es converteix en una joia per la petita Alba, en un instant de serenor que després li obrirà l’ànima. De sobte, com si la nit volgués entrar al bell mig del dia, demanant permís, però sense cap possibilitat d’una negativa, tot s’enfosqueix amb el nuvolot negre d’una bufetada que la mare li dóna per no haver recollit taula quan li demanaven.

L’altre, sent que la nit ha envaït la seva matinada, que la foscor empaita quelcom de desagradable i no vol ni sentir parlar de les nits que porta amagades. No sap d’on li ha sortit aquesta agressivitat que des de fa temps no necessita. Potser haurà d’indagar en el seu interior, obrir-se en canal i veure allò que no li agrada; un flux llefiscós que recorre el seu cos, un aire tancat que ennegreix els voltants, milions de bacteris menjant cossos morts. Dolguda, es pregunta com és que necessita tanta porqueria per arribar a bufetejar a la pròpia filla.






Comentaris

  • Diria que acceptable.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 05-09-2016

    Hola.

    M'he llegit dues vegades el teu relat i només n'he entès trossos separats.

    Fins on em sembla entendre, hi ha dues nines que s'enfosqueixen per dos núvols que arriben, i ambdues canvien el clima i animen a una mare severa a canviar les seves filles a estendre el mantell amb una clatellada.

    No t'he puntuat el relat perquè mai puntuo per sota de 8 (almenys, no actualment). Els relats entre 5 i 7, com aquest, els comento (bé, si vull) sense puntuar-los.

    Ens veiem. Una abraçada.

  • El mirall de la natura[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 15-07-2016 | Valoració: 10

    La descripció que fas de la natura i les protagonistes del relat es barregen en un còctel d'emocions molt profundes. Cel negre o flors ben blanques, tot és natura i també ho és la naturalesa humana. Tot en un, tots som un dins la natura. Felicitats pel teu lirisme desbordant, tan creatiu i descriptiu i, sobretot, poètic. Una abraçada i molts petonets!

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Olga Cervantes

Olga Cervantes

37 Relats

225 Comentaris

22862 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Nascuda a Barcelona fa uns anys, he viscut gairebé sempre a l'Hospitalet de Llobregat, però la meva etapa literària va començar al Poblenou. Es veu que el mar m'inspira. Potser, algun dia faré arribar el mar fins la muntanya.