UN OFICI DE RISC

La suor li xopa cara. És una suor freda, descontrolada. El dia de l'entrega s'acosta i cap idea. Ni una de dolenta on agafar-se. La intermitència incansable del cursor l'omple d'inquietud. Agafa paper i llapis, però res, tampoc. No podré, pensa desesperat.
El desassossec l'empeny a menjar un bol de crispetes rere l'altre. A cada grapat la panxa se li infla i se li infla... De sobte una costura s'esparraca, el botó dels pantalons surt disparat i espetega al cap de la seva dona... això no pinta bé, sospira amb angoixa l'aspirant a escriptor segons abans que un gran terrabastall faci tremolar tota la casa: Ptrrr... Boum!!!
Esfereïda i amb els pèls de punta la seva dona crida:
—Però què passa??? Antonio!!!, on ets???
El pobre fill no entén res:
—No era un bou el del pet com una gla, mare?
A conseqüència d’aquell big-bang casolà, l’univers particular de l’Antonio s’havia desintegrat. Mai s’ha sabut del cert l’origen de l’explosió.

Plovisqueja. Davant l’escassa comitiva, el mossèn va resant: Ets pols i en pols et convertiràs, etcètera, etcètera. El cel retruny cada cop més i, pel que pugui ser, tots comencen a desfilar. Enrere queda la làpida, una més amb aquella inscripció ja massa repetida:
† Un altre que ho intentà i tampoc se'n va sortir.
E.P.D.

FI

S'eixuga la suor i repassa: Potser atribuir connotacions destructives a un big-bang no és gaire ortodox, pensa, tanmateix, destrucció també pot implicar creació i a l’inrevés, o no, ves a saber!, en la marxa del món les variables són infinites... i els camins de la inspiració inescrutables conclou mirant el bol de les crispetes. Només en queda una. L'Antonio tanca l'ordinador i se la menja.