DE DESAGRAÏTS, L'INFERN N'ÉS PLE.

Havíem trobat la manera d'erradicar la violència. Només calia remoure i polir consciències. A nosaltres ens havia anat bé i volíem escampar la pau i la tranquil·litat per tot l'univers. Em van assignar la missió. Primer objectiu: La Terra. Hi havia uns brètols incivilitzats que ho estaven destrossant tot.

Una mica atemorit vaig aterrar als jardins d'una gran ciutat. Semblava un bon lloc per passar desapercebut —soc gairebé microscòpic i sabia que si em detectaven s'afanyarien a trobar algun antigen que em neutralitzés.
Al bell mig dels jardins hi havia un gran edifici on molts humans entraven i sortien i cap allà que vaig enfilar.
M'havia documentat i sabia què eren aquelles coses penjades a les parets. Els humans s'hi plantaven al davant, badocs i complaguts. En moltes de les pintures hi apareixien éssers que no semblaven humans —divinitats en deien— i vaig recordar que, per ells, la relació entre uns i altres era important.
Hi havia un homenet palplantat davant un quadre ple de figures alades que, amb espases i actitud violenta, amenaçaven una colla d'humans espaordits*. Era una expressió clara d’agressivitat, tanmateix, l'home, no estava pas esgarrifat, ans al contrari, semblava gaudir en la seva contemplació. Ja el tenia!

Em vaig ficar dins el seu conducte auditiu per xiuxiuejar-li la nostra fórmula, la que hauria de transformar el seu instint violent en impuls pacífic per sempre més.
Vet aquí, però, que no s'ho va agafar com una revelació divina. Incapaç d'escoltar i assumir el més petit trasbals en la seva consciència, començà a cridar esparverat tapant-se les orelles com si el meu xiu-xiu l'infligís un gran turment. Acudiren altres humans. Se l'enduren. L'examinaren. I com que tampoc entengueren res, l'injectaren alguna cosa que el deixà destarotat, però content. Deixem-ho córrer, digueren.

Confós i decebut, vaig sortir com vaig poder. Hem decidit, nosaltres també, mirar cap a una altra banda. Ja s’ho faran.


—(i així ens va)


*Huys, Peeter. L’infern (1570). Museo del Prado