DISCÒRDIES

A la plaça ja hi ha el mossèn, el senyor pintor (de brotxa, però que quan cal també va d’artista), el mestre, que s’ha passat tot el matí collint ginesta amb la canalla i la majordoma del mossèn que amb la colla de missaires habituals s’han encarregat d’omplir unes quantes galledes amb pètals de roses, branquetes de boix i altres materials per a la catifa, i és que avui és corpus i a les set ha de sortir la processó.

El motiu de la catifa ja està dibuixat i ara s'ha d'anar emplenant. Tots els veïns ajuden. No badeu que el temps no sobra!, diu el mossèn de mala manera. Està emmurriat, la mongeta del dinar estava mig crua i ja es veu petejant tota la tarda; a més a més s’ha discutit amb el senyor pintor perquè, aquest any, ell volia un pa i un peix al terra de davant la porta de l’església. El calze amb les espigues ja està molt vist i la multiplicació dels pans i els peixos és un dels seus miracles preferits. Però no hi ha hagut manera, el senyor pintor, duro que duro amb el calze de tota la vida. Un rampell de malícia li fa xiuxiuejar una maledicció: Tant de bo caigui un diluvi i se t’emporti tota la catifa. Normalment, els mossens, no les fan aquestes coses, però és que ell, ara mateix, està molt enfadat.

Tres quarts de set. Tot està a punt.
Les primeres gotes desmaneguen el calze del senyor pintor i en un tres i no res l’aiguat ho engega tot carrer avall.
L’atri de l’església ofereix aixopluc als fidels que no entenen per què Déu ha decidit esgavellar la seva flamant catifa.
Què fem ara, mossèn?, demana el mestre tot pansit. El mossèn es vol fondre, mira els parroquians amb expressió avergonyida i entonant un silent mea culpa fuig, cap dins de l’església, amb la cua entre cames,

09/11/2021 @fsolde55
Exercici06-Trencaclosques.
Paraules obligatòries: Peix, Mongeta, Xiuxiuejar, Ginesta, Aixopluc
#cescarelatcurt #cescarondalla #lapàginaenblanc