Un Nadal sense aquells homes barbuts

Hola,

A www.guimera.info fem - com cada any . durant aquest mes de desembre, UN NADAL DE CONTE, i publiquem únicament CONTES DE NADAL.

La resta del'any, malgrat que voldriem potenciar el coneixement i l'estimació per Catalunya, publiquem de tot.

Si l'envies fes-ho com doc. anex amb el teu nom i/o pseudonim en un e.mail adreçat a :
tribuna@guimera.info

Gràcies en qualsevol cas, i ...

BON NADAL

eis! Bones! Sé que la teva setmana de Coments va ser la primera de totes, però com ja vas llegir al fòrum, m'hi he afegit recentment, i m'agradaria intentar posar-me al dia amb tots/es els qui ja vau tenir la vostra setmana.

La veritat, és que tots els teus relats són força llargs!! jejeje (No puc pas enganyar-te... abans de llegir un relat, sempre miro el rellotget a veure quin temps hi diu... i quan és massa llarg "m'espanto"... jajajaja, més que res, perquè m'agrada llegir una mica de tothom (de molta gent vull dir), i si són bastant llargs, no tinc massa temps.

Per això he començat per aquest. Suposo que el vas escriure pel concurs del Nadal. Trobo que és original, tractar el tema del nadal des del terror, és una manera curiosa. És cert, que els adults s'aprofiten d'aquests personatges fantàstics als quals els nens tenen tant d'afecte i respecte, per fer que es portin bé. Encara recordo a l'escola, que els mestres deien: "Porteu-vos bé, que els reis us vigilen per aquesta llum vermella..." (que era l'alarma!!!! jajajajaja) Quina barra!! Aprofitar-se de la il·lusió dels més petits!

jejejeje!

La por dels infants et porten de cap, bé en alguns dels teus relats, clar. Interessant manera d'explicar aquella por que de petits algú a tingut. Només afegir que amb "la llum pulsativa de color blau, verd, i vermell" els meus ulls reflecteixen el somriure de la màgia d'aquests dies.

Llibre! Evidenment que no hi ha cap problema, al contrari! reitero el meu agraïment per tots els vostres comentaris, especialment els teus que no hi ha dubte que necessites força temps per fer-los. Un petó a tots i feliç 2005

Realment el poder de la imaginació és precisament això. Veritablement demostres una gran creativitat, però continuo pensant que li manca una mica de correcció i també vigilar la puntuació, per exemple. De tota manera el trobo excel·lent i repeteixo, d'una gran creativitat. Et felicito de tot cor.

Ostres! Se m'acaba el temps. Volia comentar-te tots els relats, tenint en compte que això no era pas un projecte impossible, però bé... les vacances escolars, els canvis d'horaris quotidians, les dolces criaturetes per casa. La qüestió és que al final se m'ha tirat al temps al damunt.

En aquests moments, encara em falta per comentar-te aquest (o sigui que ja no el compto) i "Una mort d'amor" (perquè el teu capítol de "La Psicologia..." no el tocaré perquè forma part d'un tot global).

O sigui que, si al final no puc fer-ho, espero que em disculpis. Gràcies per endavant si ho fas. I si no també, és clar.

Aquest relat teu m'ha recordat una mica, lleugerament, "Una petita història d'amor". Suposo que ha sigut així perquè en tots dos reflecteixes la por d'un infant davant un fet concret.

El tractament de la por el trobo més aconseguit en l'altre relat. Però pel que fa a la història de fons, m'agrada més aquesta.

Així, deixo de banda el trajecte espaordidor que fa la nena fins assolir la pau del llit dels pares. I aparcat aquest tema, el que ens mostra una habilitat clau que es manifesta en gairebé tots els teus relats, és el final.

A més, aquest relat teu té dos finals, per a mi. Perquè l'haguessis pogut deixar quan el pare diu "Si no li expliqués a la nena sopars de duro sobre que els Reis Mags la vigilen...!" I la mare... "sospirà, cansada de sentir un cop més aquella cantarella. "

Aquest hagués pogut ser un bon final, perquè desvetlles al lector tots els misteris que has anat confegint al llarg del relat. Sabem que la Manaika és una nena; que té por de la figura dels tres Reis Mags; que aquesta por troba l'origen en les fabulacions de la mare, qui li diu que la vigilen; i que el pare preferiria posar fi a aquestes llegendes.

Però no contenta amb això, tu dones una volta més de rosca al final i acabes amb un paràgraf esplèndid:

"- No et preocupis bonica- mormolà amb veu suau- els Reis sols vigilen els nens dolents.- Manaika obrí els ulls com plats, i sentint com el seu cor tornava a anar a batzegades, s'arraulí sota els llençols de nou, totalment atemorida."

I encetes un altre camí narratiu, una altra via: la nena continua tenint por, perquè els Reis "només" vigilen als nens dolents. Genial, Alícia. Molt i molt bo.

Fins la propera.

Espero tenir temps de llegir-me i comentar-te el darrer relat.

Salut!

LLIBRE

És molt ingeniós el final.
Tens recursos per tot, Alícia.
Globalement m'agraden tots els teus relats, crec, que sols me'n falta un, però.

fins una altra. Un petó.

jo m'imaginava el pare Noel, però cada vegada tenia més dubtes. M'he enrecordat d'un relat per a aquest concurs també, de la Ilargi, amb un final semblant. Molt bé. Continua escribint així wuapa!!!

Hola de nou, Alicia!

Després d'haver-te llegit varies vegades, em reafirmo en la meva opinió de que ets una bona escriptora... amb una ortografia pèssima :-) Ara bé, això és secundari. Un altre punt que et criticaria és l'elecció de determinades paraules i formes (massa cultes i que fan que el lector no acabi d'entrar del tot en el relat). Això, però, igual que la meva fobia a la forma verbal "digué" en comptes de "va dir" és només una opinió personal. A un altre lector li pot encantar, i cap tindrà raó. Però la meva opinió és aquesta.
El que m'encanta de tú és el pols narratiu, l'ambient que saps crear i al teva capacitat per sorprendre al personal, que crec que és vital en el gènere dels contes.
Definitivament, estic disfrutant amb la "setmana de l'Alicia"

Gràcies Shuhua. A mi m'agraden els reis mags, de fet m'encanten, i això que el meu pare hem va explicar l'història quan tenia 4 anys... però la il.lusió la vaig conservar sempre i de fet és ara que encara deixo vi ranci i pa i aigua la nit de reis. Pero conec una nena que els té pànic, d'aquí la idea. Els noms? Alguns son africans o àrabs d'amics meus, que aquí no son gaire coneguts, altres simplement els invento. M'encanta inventar noms i paraules. Manaika i Janira son inventats.

Un petó ben fort

i els famosos terrors nocturns. No sabia que eren els reis mags, això no, per això dius que no t'agraden? De totes maneres, he sentirs a dir que els terrors venen per qualsevol cosa.
M'agraden els noms que uses: Minaika, Jarina, d'on els treus?
Una abraçada, Alícia, i fins aviat. AH! I bon nadal
Glòria

Jo també m'he anat ensumant el final a mesura que s'acostava, encara que la visió que s'hi dóna m'ha fet molta gràcia. Et diré però, amb ànim de crítica constructiva, que em recorda una mica massa a un altre relat teu, em sembla que el primer que et vaig comentar. No em refereixo al contingut, però si a la forma, volent donar entendre una cosa (o no volent-ne donar a entendre) i essent una altra.

Biel.

l'he trobat molt original aquest relat1
no sé perquè, però jo m'imaginava que els tres homes eren pares noels `8influències americanes suposo...9
m'ha agradat la teva forma d'escriure i també que parlis sobre la descoberta de la VERITAT referent als reis....
Molt bé 1!!

moher

com acabaria. I qui eren els homes barbuts. Ara, m'ha semblat molt interessant la conclusió final, la crítica de rerefons que hi dónes.
A vegades sento opinions respecte de la "descoberta dels autèntics reis mags" (espero que no hi hagi ningú amb fe, per aquí, ehem!). De si els va trasbalsar molt saber que eren els pares, de si s'ho van prendre molt malament... Jo ni tan sols recordo quan me'n vaig assabentar, però sé que no vaig donar-hi cap importància. L'important era que arribessin els regals, la resta són falòrnies (sóc molt pragmàtic, ho reconec).
La meva germana tenia un pànic visceral al rei negre. Mira, li feia impressió. Jo sempre havia tingut predilecció pel ros, que normalment (per no dir sempre) era el menys esperpèntic, perquè amb 5 quilos de Titanlux a la cara què vols que et digui...
La idea del relat m'ha semblat bona, perquè t'has ficat a la pell d'una nena. I també perquè has demostrat (cosa crec que ben sabuda per tothom) que "l'interès superior del menor" (permetem l'ús de l'expressió) no sempre és allò que nosaltres, els adults, podem considerar com a interès superior del menor.
Observacions: alerta amb repetir paraules, que és un mal que també tinc jo malauradament diagnosticat (i si no, digues-li-ho a la Shuhua!)
Sort el concurs i un vot per l'originalitat!

Vicenç