Delit de ser estimada Secret d'eterna juventut

Un relat de: Alícia Gataxica
Desitjava ser admirada. Fruïa del desig que albirava en els ulls dels homes, adorava l’enveja de les dones que fullejaven revistes del cor. L’ull de la camera s’amarava de la meva pell. Els focus empal·lidien sota l’escenari, les masses cridaven embogides. Em delia per sentir-me estimada. Drogues, anorèxia, sexe, tot valia per ser contemplada, la primera, la única.
Després va aparèixer ella. Només tenia dotze anys, però es movia amb suavitat felina, i els seus ulls verds maragda trepanaven l’esperit. Jo era vella, va dir el director, la campanya de primavera necessita frescor. Jocs de llit, mentides, xantatges. Res no va valer.
Vaig llegir un article, d’aquells que semblen de ciència ficció, sobre l’existència dels revivents. Busco revivent i el meu número de mòbil. Un clic i l’anunci aparegué a milers de webs. M’havia tornat boja. Però casa meva era buida, ni germans ni pares, ni amics. Havia volgut ser estimada i m’havia oblidat d’estimar ningú.
Quan va aparèixer vaig tenir por només un instant. Li vaig oferir el coll. Un pensament fugisser va sorgir en sentir el dolor. Per ell jo devia ser jove.
La nena va créixer, però jo no. El director, sorprès, va despatxar la nena per aquella eterna adolescent. El triomf va ser apoteòsic: Mira-te-la, deu anar per la trentena i que bé que és conserva. Cirurgia, deien les models, envejoses.
El temps va passar, el director morí, moriren els pares, moriren els germans. Vaig haver de canviar de lloc, de feina, de nom. Però sempre triomfava i gaudia del triomf.
Fins ara. No puc deixar de mirar-lo, vell i decrèpit. Ell mai va voler la joventut eterna, abellia d’envellir. Té una revista molt vella entre els dits. Parla d’una model, però ho va deixar, va estudiar, es va casar, tenia molts fills. L’èxit és efímer. La joventut més —deia l’entrevistada— però per amor qualsevol cosa val la pena. He reconegut aquells ulls maragda. El meu home mor i jo seré eternament jove. Volia ser estimada i vaig oblidar estimar.








Comentaris

  • Publicació de “Secrets”[Ofensiu]

    Benvolguda relataire:
    Des de ARC estem treballant per publicar un llibre recull amb els finalistes seleccionats al “Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO” (Secrets), i desitgem poder comptar amb el teu relat per la seva inclusió en aquest llibre.

    Agrairem que et posis en contacte amb l'Associació per rebre més informació per correu electrònic a: associacio.relataires@gmail.com indicant el tema: “Publicació Secrets”.

    Cordialment,
    Junta de l'ARC

  • Lliurament premis "Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO"[Ofensiu]


    Benvolgut relataire:

    Com a participant en el “Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO” (Secrets), i pel fet d’haver estat seleccionat en un dels tancaments mensuals, voldríem recordar-te que el lliurament de premis tindrà lloc el proper dissabte 10 de setembre de 2011, a les 7 de la tarda, a la localitat d’Argentona (Saló de Pedra, carrer Gran 61).

    En breu penjarem aquesta informació a la nostra web.

    Esperem poder comptar amb la teva assistència en aquest acte i la teva participació en la convocatòria del present curs (temàtica que anunciarem el dia del lliurament de premis).

    Cordialment,

    ARC (Associació de Relataires en Català)

  • MICRORELAT SELECCIONAT (Concurs ARC de Microrelats “ARC A LA RÀDIO” 2010)[Ofensiu]

    Enhorabona!

    El programa Històries, de Ràdio Argentona, i l’Associació de Relataires en Català (ARC) han triat el teu relat com a microrelat seleccionat del mes de gener de 2011.

    Gràcies per participar,

    ARC


  • Magnífic![Ofensiu]
    copernic | 19-01-2011


    Un relat que enamora, en el sentit que el fruexies fins al final i que, a mesura que avança vols saber com acaba la història. "Volia ser estimada i em vaig oblidar d'estimar" genial frase que resumeix tota la vida de la protagonista, condemnada a vagar eternament sense envellir mai. Un relat rodó que ens endinsa en les sensacions i sentiments del pas del temps, que es gaudeix i s'assaboreix lentament i que sap a poc. Enhorabona!

l´Autor

Foto de perfil de Alícia Gataxica

Alícia Gataxica

45 Relats

322 Comentaris

83644 Lectures

Valoració de l'autor: 9.43

Biografia:
"El qual està segur de conèixer la fi de les coses quan tan sols han començat a realitzar-les és o un savi o un boig; no importa quina de les dues coses sigui, la veritat és que serà un home desgraciat, ja que ha posat un ganivet en el cor de l'enigma"






R en Cadena

"Unaquimera em va encadenar i jo he passat la cadena a la senyora Gali i la senyora Aisha "

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")