La Cocollona

Un relat de: Alícia Gataxica
L’àvia sovint em parlava de la Cocollona. Si sou de Girona, i la vostra àvia no és la Matildeta, potser us parlaran de la Cocollona com una bèstia monstruosa que matava infants a la riba del Onyar portant-los a fons de la llera. Però la Matildeta explicava un altra història, una història d’infantesa, una rondalla de nens direu, però molt més maca que la història d’una bèstia sanguinària que menja nens.
—Jo era nena, Sebastià, quan la Cocollona venia a jugar a la riba amb mi i altres marrecs. Alguns li havien llençat pedres, perquè l’aspecte reptilià donava una mica de repulsió, no et diré pas que no, però les ales, ai Sebastianet, les ales... eren d’un transparent iridescent d’una bellesa incommensurable. Nedava al nostre voltant mentre nosaltres xipollejàvem a l’aigua i amb les seves ales feia que l’aigua fresca i dolça de l’Onyar caigués sobre nostre com una cascada. Havien nens de totes les edats i de tots els indrets de Girona, però del Barri del Mercadal prop d’on era la Cocollona érem els més nombrosos, i els que sempre jugàvem més amb la Cocollona. Però saps petit, jo tenia un secret, que cap altre nen va descobrir mai, perquè jo parlava amb la Cocollona. Quan tots marxaven com jo era la que vivia més a prop sempre era l’ultima en marxar i la primera en arribar.
—Madildeta, no marxis encara que no m’agrada estar sola –pensaràs que la veu rogallosa de la Cocollona em degué fer basarda el primer cop, gens ni mica, bé una mica si, però la curiositat pogué més que jo.
—I on està la teva mare i el teu pare –Vaig demanar jo innocentment. La Cocollona va fer una mena de somriure.
—Jo estic sola en aquest món, castigada a vagarejar pel riu sense solta ni volta. Només cerco una mica de companyonia.
I així va ser, Sebastianet, dia si, dia també, els nens jugàvem amb la Cocollona, i al cap vespre jo parlava una estoneta amb ella, del pas dels estornells, dels peixos que li feien pessigolles, de si l’aigua era freda, i rèiem i rèiem.
—I perquè no em mostres la Cocollona, àvia –preguntava jo impacient. Però l’àvia movia el cap trista.
—Ja no hi és noi, els adults no entenien que fèiem els infants distrets tots els dies, i quan van descobrir a la Cocollona, tots els homes vingueren amb falç, fusells i forques disposats a enforcar-la sense pietat. I jo cridava
—És amiga meva, és amiga meva – però els adults no semblaven comprendre res. Vam córrer la Cocollona i jo per la Riba de l’Onyar fugint d’aquells animalots, però no havia manera, no ens perdien petja, saps? Al final la Cocollona, es va acomiadar de mi.
—He d’anar al fons de la llera, es l’únic lloc on estaré segura.
—Però tornaràs? –Jo tenia els ulls plens de llàgrimes noi, m’havia fet molt amiga d’aquella papallona gegant i estrambòtica. La Cocollona mogué el cap amb tristesa.
—Quan pugui Matildeta, quan pugui— Des de llavors que cada tarda passejo per l’Onyar intentant veure si algun cop torna la Cocollona i podem petar la xerrada però sembla que encara no ha arribat l’hora.
Quan els pares van dir que l’àvia havia desaparegut el primer lloc que vaig anar a cercar va ser la riba. Pocs dies després els diaris deien que una vella havia desaparegut al fons de l’Onyar, però jo sabia que no, la Matildeta per fi havia trobat a la seva amiga Cocollona. Ara sóc jo qui cada tarda, amb la bicicleta i el gos, m’atanso a la riba a passejar amb l’esperança que potser un dia podré petar la xerrada amb la Matildeta i la Cocollona.

Comentaris

  • RECORDATORI[Ofensiu]
    nuriagau | 11-12-2011

    En aquesta ocasió no he vingut fins aquí per deixar-te cap comentari al relat, tan sols un recordatori. El proper 17 de desembre, a les 12 h, a l’Auditori Tecla Sala (Av. Josep Tarradellas 44 , L'Hospitalet de Llobregat) tindrà lloc la presentació del llibre Criatures Fantàstiques del que ets coautor amb aquest conte.
    Un cop finalitzada, alguns dels relataires, autors o no, infants o adults anirem plegats a un restaurant que tindrem obert únicament per a nosaltres. Serà un espai fantàstic perquè les criatures lletraferides puguem compartir un dinar plegats. Per poder gaudir d’aquesta oportunitat, cal que passis pel fòrum i facis la reserva deixant el teu missatge a l’enllaç que apareix a continuació, si és que no ho has fet ja.
    Per a les FÀNTÀSTIQUES CRIATURES que vulguin dinar plegades el dia de la presentació CRIATURES FANTÀSTIQUES
    Ah! Cal que especifiquis el segon plat (si ets adult) o el menú sencer (si ets una criatura fantàstica).
    Desitjaria que ens veiéssim dissabte vinent!
    Núria Gausachs

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Enhorabona!

    Aquest relat, presentat al “Concurs ARC de Contes Infantils 2011. Criatures fantàstiques”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà dins la Col•lecció Relataires (Editorial Meteora).

    En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.

    Gràcies per la teva col•laboració,

    Junta de l'ARC

  • molt xulu[Ofensiu]
    uanra | 05-05-2011 | Valoració: 10

    És molt divertit, el teu conte. M'ha agradat molt.
    uanra

  • Recordatori[Ofensiu]


    Gràcies per participar!

    Recorda que el següent pas, un cop escrit i penjat el conte, és enviar un correu a l’Associació de Relataires en Català (associacio.relataires@gmail.com) tot indicant:

    - enllaç directe cap a l’espai de RC on tens penjat el conte
    - nom i cognoms reals (en cas de ser menor d’edat i, per tant, no poder estar associat a ARC, cal que indiquis, a més a més, el nom del pare/mare/tutor que pertany a l’Associació)

    Un cop enviat el correu rebràs la confirmació de recepció i, després de verificar que el teu original compleix totes i cadascuna de les bases del concurs (extensió, pertinença a l’associació...) passaràs a la fase de selecció.

    Gràcies de nou. Cordialment,

    ARC

  • Tot un món viu[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 19-03-2011 | Valoració: 10

    Realment aquest relat és un 10! M'ha encantat tota una sèrie de coses: primer de tot la mateixa història, l'argument del relat. Després, el llenguatge tan viu que fas servir. També, com ho diria, el seguiment de les frases, la continuïtat de les paraules dins les frases, talment com si fós una conversa entre dues persones.... que ho és i ho reflecteixes fantàsticament. En resum, un gran, gran relat molt ben escrit i que arribarà lluny. Una molt forta abraçada i fins aviat!
    Aleix

  • No coneixia[Ofensiu]
    Lavínia | 18-03-2011

    la llegenda de la Cocollona, Alícia. Suposo que amb la del acul de la lleona, les mosques de sant Narcís i la de l'àngel de la muralla i d'altres que no conec; fan de Girona una ciutat molt més literària, si hi cap, del que ja és.

    Un petó
    PS
    Gràcies pel teu comentari al meu relat. T'he de dir que és del tot catàrtic. No sé si a la mesura dels de Julio Cortázar però sí que ho és d'intenció.

  • M'agrada[Ofensiu]
    Josep Ventura | 18-03-2011 | Valoració: 10


    Aquest fantàstic i tendre relat, a mes cada vegada que passegi prop del Onyar i pensaré

    Felicitats

    Josep

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Alícia Gataxica

Alícia Gataxica

45 Relats

322 Comentaris

83743 Lectures

Valoració de l'autor: 9.43

Biografia:
"El qual està segur de conèixer la fi de les coses quan tan sols han començat a realitzar-les és o un savi o un boig; no importa quina de les dues coses sigui, la veritat és que serà un home desgraciat, ja que ha posat un ganivet en el cor de l'enigma"






R en Cadena

"Unaquimera em va encadenar i jo he passat la cadena a la senyora Gali i la senyora Aisha "

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")