Un dia d'estiu

Un relat de: Atlàntida

UN DIA D'ESTIU

Un dia d'estiu de fa molts i molts anys et vaig veure passar, absent, pensatiu, atrafegat i enfeinat com sempre, era la primera vegada que et veia, abans sols havia sentit parlar de tú, sense saber el motiu el meu cor va donar un salt, em va sobtar, em vaig quedar mirant-te embobada, seguin-te amb la mirada fins que vas desaparèixer.

M'acabava d'enamorar de tú, però jo no ho sabia, et vaig sentit lluny, molt, molt lluny de mi, la meva baixa autoestima no em permetia imaginar tant sols, que jo era digne de tú, quina tonteria, com podia pensar això d'algú que ni tant sols coneixia.

En fi, mitja volta i cap a casa, mai més vaig pensar en tú com a la persona que volia al meu costat.

La meva vida va transcorre en mig del caos, la desesperació i la infelicitat, curiosament com la teva, eren vides paral·leles, totalment paral·leles.

El destí volia donar-nos un cop de ma, però........no contàvem amb una força negativa que lluitava per què no ens trobéssim, per què no ens miréssim als ulls, per què no veiéssim que érem un per l'altre, en fi, que érem ànimes bessones esperant retrobar-nos un altre vegada.

Aquella força negativa era una dona, que et volia per a ella, que t'estimava en silenci, que sabia que mai et tindria, una dona que sabia que quan ens miréssim als ulls, recordaríem que tú i jo ja havíem sigut un, va fer tot el possible per què no ens trobéssim.

El seu egoisme la fer imaginar que podies estimar-la com a dona i no com a cosina, que en realitat era.

El seu egoisme li va fer cometre un error, i en el seu afany de que jo, la seva millor amiga, li pugues dir, si la seva fantasia era real, et va fer venir.

Aquell dia, com tres mesos enrera, havíem quedat unes amigues per anar a sopar i desprès a la "disco". Al acabar l'àpat ella et va trucar des de el meu mòbil perquè vinguessis a ballar una estona, bé, millor dit, perquè et volia a prop.

I a les hores ens va presentar.......

Tanco els ulls i puc veure encara, desprès de dos anys, la teva cara de sorpresa al veurem, vas quedar parat, em vas dir que creies haguem-me vist alguna vegada, em va sobtar el teu semblant seriós, sense expressió, sense reaccionar, sense fer-me dos petons, que hagués sigut lo normal, parat, totalment parat, no entenia rés, no entenia com un noi tant simpàtic com m'havien dit que eres, estava quiet com un pal de telèfon, del que no m'adonava era que la meva cara tenia la mateixa expressió que la teva.

Ens vam quedar una llarga estona mirant-nos, sense dir res, fins que la teva cosina, va dir si entràvem a la "disco", en aquell moment vaig senti que alguna cosa entrava dins meu, com un sotrac i m'adona que havia sortit del meu cos per quedar tú i jo sospesos al espai.

Em vas preguntar per els meus pares ja que els coneixies, et vaig dir que la meva mare feia dos mesos que s'havia mort, d'un atac de cor de sobte, sense avisar, em vas donar el pesem, jo ho vaig agrair.

Es curiós, tú coneixies a la meva família i jo a la teva i nosaltres mai havíem estat a un metre de distància, també curiosament els nostres amics eren els mateixos i tú i jo no havíem coincidit cap vegada, només en havíem vist de passada.

De sobte em vaig sentir flotant, amb una felicitat immensa que no sabia d'on sortia, no entenia res, sols que em sentia feliç, molt feliç, amb unes ganes boges d'abraçar-te, d'abraçar-te amb tendresa, amb amor, amb un amor net i pur. Res ni ningú va poder separar-nos. Els nostres cors havien estat tocats per un amor sublim, tendre i net molt net. Quan ens vam acomiadar amb dos petons i em tú em digueres "cuida't" jo ja tenia clar que volia que ho fessis tú tota la vida.

El que també tenia clar, es que, no tenia intenció d'anar-te al darrera, ja que no es el meu estil, bé, creia que no tenia dret a trobar la felicitat que tan anys estava buscant.


Així que quan el diumenge vaig rebre el teu missatge preguntant de qui era aquell telèfon que t'havia trucat el dissabte a la nit no vaig contestar. Volies saber si era el meu, ja que li vaig prohibir a la teva cosina que t'ho digues.
La meva sorpresa va ser quan el dilluns ella em va dir que tú volies que et truqués, ja que volies parlar amb mi.

No sabia si fer-ho ja que això em suposaria un gran canvi a la meva vida, i per aquell temps pensava que no seria prou valenta de fer realitat el meu somni.

Quina ironia, la teva cosina em va obligar, si obligar a que em poses en contacte amb tú, ella em va ajudar a obrir la porta de la felicitat i ara s'estira dels cabells.

Vaig preferir enviar-te un missatge dient qui era, en el fons tenia por d'obrir el meu cor, de cridar que ja em tocava ser feliç i llançar-me pendent avall, rodolant i fer-me mal si calia, però saber que estava viva, viva.

Buf, crec que tú ho vas tenir clar més aviat que jo, ja que el primer dia ja em vas dir que formava part del teu futur.

Durant tres dies ens vam anar enviant missatges despullant les nostres ànimes, he de confessar que estava espantada ja que els meus sentiments cap a tú estaven agafant una força de la qual ja començava a ser conscient.

El tercer dia el meu pànic era tant que vaig cometre l'error de dir-te que no m'escriguessis més, no em vas contestar, vas borra el meu número de mòbil i et vas posar a plorar, la teva vida havia sigut tant dura que ara que havies trobat a la dona de la teva vida es tirava enrera.

Esperava una resposta que no va arribar, al endemà si vaig agafar el telèfon per primera vegada, per saber perquè no m'havies contestat, em vas dir: " per el que veig no estàs segura dels teus sentiments i estàs deixant escapar l'oportunitat de la teva vida" em quedà en silenci una estona i vaig haver de confessar que tenies raó, en aquell precís moment vaig saber que tenia molt clar que volia anar a viure amb tú i que lluitaria per el nostre amor, per la meva ànima bessona tot el que fes falta.

Estic contenta de mi mateixa, per haver lluitat per un amor net, un amor pur, sense enganys, encara que algú ho pensi, un amor en la distancia, per telèfon, perquè no podia ser de moment de cap més manera, he sigut valenta, per haver jugat a guanyar i he guanyat, em vaig llençar de cap a la incertesa de saber si sortiria bé, abans de saber com seria el nostre primer petó.

Ha sigut dur, molt dur arribar fins aquí, fins avui, però ha valgut la pena, ara soc feliç, molt feliç, ara soc a on sempre havia d'haver estat, al teu costat.

Hem aconseguit fer el nostre somni realitat.

Per últim t'he de dir gràcies amor meu, junts per sempre.



Comentaris

  • AUTORS A L'ATZAR[Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 16-10-2008 | Valoració: 9

    T'he trobat en aquesta columna de relats i no he pogut resistir de llegir aquest relat que suposo biogràfic, un dia d'estiu maravellós i plé d'amor, podries anar explicant que més t'ha passat, oi? Aquí en tens uns quants que ho llegeixen tot. Endavant i cap a l'ordinador!

l´Autor

Foto de perfil de Atlàntida

Atlàntida

33 Relats

108 Comentaris

67764 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
Vaig néixer al Vendrell un diumenge al migdia d'un 29 de Novembre de 1959.

El que m'han portaria a una illa deserta?
Piles i piles de llibres de psicologia, creixement personal, medicina i d'altres dels que algú anomena "raros".

La meva cita preferida:

SI PLORES PER PERDRE EL SOL,
LES LLÀGRIMES NO ET DEIXERAN
VEURE LES ESTRELLES.

De R. Tagore.
Que un dia vaig trobar a l'agenda escolar d'un dels meus dos fills.

Jo també estic contenta d'estar entre vosaltres, i os desitjo lo millor per cada un.
I una abraçada ben forta.
angelscavi@hotmail.com