No trobes a faltar ?

Un relat de: Atlàntida

No trobes a faltar el meu somriure
I les ganes de lluitar?
No veus en la meva mirada,
Un buit de mai acabar?.

No creus, que les forces s'acaben,
No penses que ja es massa tard?
I les teves paraules,
Ja no arribaran?.

No notes que ja no estic al teu costat,
No has pensat mai, que ha passat?.
Ha sigut el teu amor,
Que sempre m'ha faltat.

Les forces s'acaben,
I m'he cansat d'esperar,
D'esperar les teves mans,
Quan van acaronar.

I els teus petons,
Que mai m'has sabut donar,
Quan mes els necessitava,
Cada mati al despertar.

Adéu estimat,
Potser ens tornarem a trobar,
En algun camí,
Potser quan hagis après a estimar.

Per què estimar es compartir,
Acceptar, ajudar,
Comprendre i caminar,
Al costat del que t'acompanya.


Comentaris

  • Jo sí que ho trobaria a faltar...[Ofensiu]
    brideshead | 09-02-2005

    M'hi sento totalment identificada. Aquest teu poema l'hauria pogut escriure jo mateixa, els teus sentiments, m'haurien també mogut a mi a escriure un missatge semblant. Però les teves paraules són precioses, bellíssimes, surten directament del cor, sense que el cervell hagi tingut temps, encara, de processar-les...
    M'ha encantat, i com vaig repetint últimament (val a dir que els amics de Relats me n'han ensenyat), el teu poema té el millor encant: la senzillesa de les seves paraules.

    Un petó, noia. No t'he comentat res fins ara, i et demano excuses. Era un deute pendent, perquè t'agraeixo moltíssim els teus comentaris. I em refereixo especialment a l'últim: no calen massa paraules. Amb una línia es pot dir tot, i tu ho has fet. (No com jo, vaja...)

l´Autor

Foto de perfil de Atlàntida

Atlàntida

33 Relats

108 Comentaris

67768 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
Vaig néixer al Vendrell un diumenge al migdia d'un 29 de Novembre de 1959.

El que m'han portaria a una illa deserta?
Piles i piles de llibres de psicologia, creixement personal, medicina i d'altres dels que algú anomena "raros".

La meva cita preferida:

SI PLORES PER PERDRE EL SOL,
LES LLÀGRIMES NO ET DEIXERAN
VEURE LES ESTRELLES.

De R. Tagore.
Que un dia vaig trobar a l'agenda escolar d'un dels meus dos fills.

Jo també estic contenta d'estar entre vosaltres, i os desitjo lo millor per cada un.
I una abraçada ben forta.
angelscavi@hotmail.com