Per tu avi

Un relat de: Atlàntida

Mai hagués imaginat el buit d'escalfor
que has pres de mi quan te n'has anat,
però ara que no et puc tocar,
et veuré entrar en forma de llum
cada dia per la meva finestra,
i pensaré que no has marxat,
simplement,
que te n'has anat de viatge
o que estàs passejant
per un jardí de flors,
observant el cel, les plantes
i els animals que et rodegen,
amb un sol impetuós
que t'esclata a la cara
com si formessis part
del mateix quadre
que estic observant,
i en noto la teva força,
energia que mai es perd,
simplement es transforma.


Per tu del teu net David.

Comentaris

  • no morira mai...[Ofensiu]
    salsilvia | 18-01-2005

    Estimat david
    Se el que pots sentir, se que el troves a faltar i el trovaras, però el més important es el que t'ha donat, molt i molt durant tota una vida i el tindras dintre teu sempre!!En aquets moments estic igual que tu, fa molt poc que la iaia m'ha deixat, per això siguis valent, el teu escrit m'ha encantat i penso que segur, segur que el teu avi esta molt orgullos de tu
    Una forta abraçada
    I molta sort!!El temps ajuda!!!

  • jo crec que res mor, si el record és ben viu...[Ofensiu]
    ROSASP | 18-01-2005

    Descrius molt bé com pots trobar la imatge d'aquesta persona que ara ja no està entre vosaltres: en qualsevol raig de sol, en les ombres i les flors, en tot el que veiem cada dia, formant part d'una manera directa de les nostres vides, sense un enyor malaltís, només amb la certesa d'endivinar-lo en les petites insignificàncies que ens el fan més proper...

    Un poema dolç i tendre.

    Una forta abraçada i fins aviat!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Atlàntida

Atlàntida

33 Relats

108 Comentaris

54128 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
Vaig néixer al Vendrell un diumenge al migdia d'un 29 de Novembre de 1959.

El que m'han portaria a una illa deserta?
Piles i piles de llibres de psicologia, creixement personal, medicina i d'altres dels que algú anomena "raros".

La meva cita preferida:

SI PLORES PER PERDRE EL SOL,
LES LLÀGRIMES NO ET DEIXERAN
VEURE LES ESTRELLES.

De R. Tagore.
Que un dia vaig trobar a l'agenda escolar d'un dels meus dos fills.

Jo també estic contenta d'estar entre vosaltres, i os desitjo lo millor per cada un.
I una abraçada ben forta.
angelscavi@hotmail.com