Gràcies mama

Un relat de: Atlàntida
6 de Gener, dia de reis, com cada any venien a dinar la meva familia, amb molta il-lusió havia preparat el pollastre farcit que era ja una tradició amb la greixonera que m'havia regalat la meva mare.

La meva mare, una dona encantadora que havia patit molt a la seva vida i a la que jo cuidava amb molta tendressa, s'ho merexia, tenia els cabells blancs, aquell blanc tant bonic que jo voldria tenir a la seva edad, tenia 77 anys.

Aquell dia els esperaba d'una manera especial, el meu oncle Benet, havia finat l'estiu passat, era una persona molt alegre que sempre al acabar la festa, el feia recitar el vers de la mare, era tant emotiu, ho recitava amb tanta passió que s'hem escapaven les llagrimes, aquell any el trovariem a faltar.

Aquell any sense saber-ho estava a punt de marcar la meva vida per sempre, aquell any em faria gran de cop tot i ja sent-ho, aquell any enfilaría un nou camí.

Eren les 8 el mati i soná el telèfon, el meu marit va respondre, i al tornar a l'habitació li vaig preguntá qui era, "em d'anar al Vendrell, la teva mare no es trova be" digué, "que li ha passat?" li preguntar jo i el respongué "doncs ves que s'ha mort".
Em vaig incorporar diguen "que la meva mare ha mort?" ell no respongué i es quedar quiet al costat del llit, sense venir a consolar-me, en aquell moment vaig saber que la meva covardia a començar una nova vida ja havía quedat enrere, que la por a tirar endevant ja no existia, que jo podia, que jo era capaç.

I jo vull dir a la meva mare al cel sigui !!!"gràcies mama, el meu cor esta trist per la teva falta. però em vas ajudar amb la teva marxa a prendre la decisió mes important de la meva vida, ara soc feliç al costat del gendre que t'hauria agradat tenir".
T'estimo.

Àngels.

Comentaris

  • Homenatge especial[Ofensiu]
    Unaquimera | 12-02-2012

    Un agraïment és un homenatge molt especial cap a qualsevol persona, però si a més va acompanyat d’una declaració d’afecte, de respecte, de record, li fa agafar una grandesa encara més especial.

    M’ha semblat una carta molt personal, i en certa manera espontània, com escrita a raig des del cor.

    Des del meu cor, t’envio una abraçada,
    Unaquimera

  • Hi ha vegades que...[Ofensiu]
    deòmises | 07-06-2011

    ...la tecnologia ens juga males passades. I ha estat una pena no trobar/incloure el teu minirelat dins de la segona convocatòria del Minirepte. Però m'alegro que això t'hagi instigat a escriure.

    De vendrellenc a vendrellenca, una abraçada, d.


    PS: per contrarestar-ho, he afegit els punts que mereixeria el teu relat, al meu parer. I t'animo a que segueixis escrivint, Àngels!

l´Autor

Foto de perfil de Atlàntida

Atlàntida

33 Relats

108 Comentaris

67772 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
Vaig néixer al Vendrell un diumenge al migdia d'un 29 de Novembre de 1959.

El que m'han portaria a una illa deserta?
Piles i piles de llibres de psicologia, creixement personal, medicina i d'altres dels que algú anomena "raros".

La meva cita preferida:

SI PLORES PER PERDRE EL SOL,
LES LLÀGRIMES NO ET DEIXERAN
VEURE LES ESTRELLES.

De R. Tagore.
Que un dia vaig trobar a l'agenda escolar d'un dels meus dos fills.

Jo també estic contenta d'estar entre vosaltres, i os desitjo lo millor per cada un.
I una abraçada ben forta.
angelscavi@hotmail.com