Carta d'amor

Un relat de: Atlàntida

Els primers raig de sol entren per la finestra, obro els ulls i veig el teu rostre enamorat, els ulls tancats, però amb una rialla a la cara. Somies?. Sí, somies, amb un bosc frondós, verd i brillant, per la llum del sol que li arriba i uns ocellets cantant. I jo sortint d'en mig d'un camp de margarides, grans molt grans, com les que a mi m'agraden, com les que plantarem al nostre jardí, aviat molt aviat. M'apropo a tú, somrient, els meus ulls brillen de felicitat, d'amor, de desitj. I amb un petó dolç i tendre et desperto i sense sorprendrem torno a descobrir en la teva mirada tot l'amor que sens per mi, tot l'amor que per tú sento. 27 DE DESEMBRE DE 2005.

Comentaris

  • Plena[Ofensiu]
    Unaquimera | 14-06-2007 | Valoració: 10

    Una carta breu, però realment plena d'estima, de dolçor, de serenitat, d'un afecte ple i correspost, madurat de manera natural: al sol, a l'aire lliure, ben regat i nascut en terra abonada, és a dir, dedicant-li temps, compartint realitats i somnis, sincer i mutu.

    Enhorabona! Suposo que te la dono tant per les paraules escrites com pel sentiment que les amara...

    Per celebrar la coincidència que m'ha permès descobrir-te avui, t'envio una abraçada de primavera florida,
    Unaquimera

  • Bonica carta[Ofensiu]
    aiguasalada | 06-02-2007 | Valoració: 10

    Llegir aquesta carta d'amor tant dolça, que deix anar una gran tendresa, i quedar-me en una sensació de pau interior i benestar de tota mena ha estat tot una sola cosa.
    Gràcies per la teva carta i pel teu agradable comentari al meu poema.
    Una abraçada plena de l'escalfor de l'aigua del nostre mar a l'estiu.
    Fins la propera.
    aiguasalada

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Atlàntida

Atlàntida

33 Relats

108 Comentaris

54129 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
Vaig néixer al Vendrell un diumenge al migdia d'un 29 de Novembre de 1959.

El que m'han portaria a una illa deserta?
Piles i piles de llibres de psicologia, creixement personal, medicina i d'altres dels que algú anomena "raros".

La meva cita preferida:

SI PLORES PER PERDRE EL SOL,
LES LLÀGRIMES NO ET DEIXERAN
VEURE LES ESTRELLES.

De R. Tagore.
Que un dia vaig trobar a l'agenda escolar d'un dels meus dos fills.

Jo també estic contenta d'estar entre vosaltres, i os desitjo lo millor per cada un.
I una abraçada ben forta.
angelscavi@hotmail.com