Ulls oberts

Un relat de: Aleix de Ferrater
L’Andrea i en Miquel, germans de set i nou anys, no han pujat mai a un globus. En Jaume, el seu oncle, tampoc. L’únic que ho ha fet és en Lluís, el pilot de Collseglobus. Fresqueja, però l’emoció ho equilibra.
-Mireu! –crida el noi- Aquella casa rodona sembla mora!
-Saps que és, Miquel? – pregunta en Jaume- L’observatori Fabra. Des d’allà es poden veure les estrelles amb un telescopi.
-I aquesta carretera? –fa l’Andrea.
-És l’Arrabassada, oi que s´i?
-si senyora –confirma en Jaume- I a veure si veieu un revolt tan tancat com una paella.
-Allà! –crida en Miquel.
El silenci és el rei. Ni tan sols s’escolta el cremador del globus, que en Lluís guia amb coneixement. Els ulls s´on els protagonistes.
-Mira tiet, aquell turó té el terra de fusta!
-que també hi ha una columna al mig, Miquel?
-Si!
-És el turó de la Magarola. Al fons hi ha Sant Cugat. I més a la dreta, Cerdanyola.
-Allà hi vius tu?
-Si senyora. I després hi anirem a dinar.
Els crits de joia fan trontollar la cistella.
-I allà, una torre metàl•lica! –xiscla l’observador Miquel.
-que hi puja una pista?
-Si tiet!
-és el turó de Valldaura. La torre vigila que no hi hagin incendis.
-I com ho vigila?
-Vull dir Andrea, que hi ha un home a dalt que ho vigila des d’una cabina. Si veu fum, avisa als bombers.
-que guai!
-A veure qui és el primer en veure una pista de tennis!
Silenci, expectació. Finalment un crit:
-Allà, allà! –crida emocionada l’Andrea.
-Can Ferrer, una casassa. I un xic més enllà veureu una altra carretera i un altre pont.
-Ostres, si. –diu en Miquel- Tiet, t’ho coneixes tot!
-Ui, les vegades que he caminat per aquí amb el teu pare!
En Lluís fa observar l’hora. El temps s’ha exhaurit. La plaça de l’església del Tibidabo acull suaument l’aterrament del globus. Els dos nanos surten corrent cap els seus pares que els esperen. No paren de xerrar i explicar les meravelles viscudes. En Jaume, ufanós, obre la motxilla, desplega el seu inseparable bastó blanc i es dirigeixen al cotxe. Les costelles a la brasa no poden esperar.

Comentaris

  • M'encantaria muntar en un globus![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 09-05-2017 | Valoració: 10

    I tenir-te de guia per a que m'expliquessis tot allò que jo tinc davant dels ulls i que tu no pots veure. M'encantaria veure com somrius quan faig algun comentari sobre un monument, un paisatge, un llac...
    Tu sí que tens els ulls oberts!

  • El silenci és el rei?[Ofensiu]
    Lluís Pagès | 13-04-2017 | Valoració: 10

    Però si no paren de xerrar! El teu relat m'ha fet pensar en aquells texts que ens feien llegir de petits quan tocava lectura: senzills i entenedors. Això no és un demèrit, ben al contrari, que costa molt fer que les paraules i les frases surtin de manera natural, reflectint el moment com si fos un mirall, que generalment ens compliquem l'existència i ens fiquem en "jardins literaris" d'on amb prou feines en sortim amb alguna cosa aprofitable. Felicitats pel teu "savoir faire" narrador!

  • Caliu humà des de les altures[Ofensiu]
    Pallars | 06-04-2017

    Un diàleg molt amè i proper, un viatge en globus on s'explora un paisatge preciós, que des de dalt, en lloc de veure's petit, resulta gran, immens, precisament per la seva senzillesa, per la seva alegria, pel reconeixement d'un indret proper, estimat per aquesta família tan entranyable i plena de vida. Caliu humà des de les altures.
    Salutacions.

  • Paisatge[Ofensiu]
    Violant Barquet | 05-04-2017 | Valoració: 10

    Semblant al relat dels excursionistes, ens sorprens altre cop a l'última frase. M'agrada molt com mostres, sense dir, que una persona amb els quatre sentits pot percebre i entomar el món amb la mateixa intensitat que un altre, o més encara. Hi veiem amb el llenguatge, amb les mans, amb el so... Un cop llegit, crec que l'home hi veia a través de la veu dels germans, de les seves respostes, en un joc de preguntes que ell proposa. Els nens sempre són expressius i xerraires, i sincers. Un relat senzill, que commou.

    A part, agraeixo el teu comentari, que ja m'havies fet i que em sabia greu perdre en la revisió última que vaig fer.

    Una abraçada, Aleix!

  • Ja està.[Ofensiu]
    tapisser | 02-04-2017 | Valoració: 10

    Ara ja puc dir que he viatjat en globus!

    Només em falta plantar un llibre i escriure un arbre.

    Tinc un nebot postís (fill d'uns amics) que li han posat Aleix de nom propi en el seu fill, el més bo del cas és que són d'Avila.

    Una abraçada Aleix.

  • Del mirar i les paraules[Ofensiu]
    jovincdunsilenci | 27-03-2017 | Valoració: 10

    Tenint en compte que de vegades, en la vida, un instant pot canviar-ho tot, o que en un període de temps breu poden passar moltes coses, sí, és un relat variat, el meu; ara que, des del punt de vista estrictament literari, igual deixa un poc que desitjar; de fet, m'estic plantejant encara si he de deixar-lo o esborrar-lo. Em feia il·lusió participar al Concurs, això és tot, però no tenia el portàtil a mà i tampoc no disposava de les condicions. Potser no ha estat una bona idea publicar-lo fora de temps, però un comentari teu sempre és benvingut.
    El relat que has presentat m'ha semblat amable, ben estructurat i centrat, intens quant al contingut humà i enriquidor, des del punt de vista de tot el que vas descrivint amb els ulls de la memòria. És especialment bonic transmetre coneixements a les personetes que estimes, fer-ho de manera que els puga mantenir l'atenció i interessar, no com jo que sembla que només sé escriure per a mi mateixa. Per mi és tot un repte a superar, però entenc que tu te'n surts molt bé: el relat no deixa res a l'atzar o a la lliure interpretació dels lectors: crec que, almenys en aquest tipus d'escrits tan breus, els lectors, això, ho agraeixen molt. I xe, que m'agrada i està ben fet. Felicitats, Aleix, pel teu bon fer una vegada més. També t'envie una abraçada.


  • Les imatges memoritzades. [Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 23-03-2017 | Valoració: 10

    Aquest oncle Jaume sap com portar els seus nebots i els seus nebots deuen estar encantats amb el seu oncle. M’has ben enredat.
    Sort, Aleix, un bon relat.
    —Joan—

  • El teu relat és com un petó...[Ofensiu]
    Olga Cervantes | 22-03-2017 | Valoració: 10

    ... puc tancar els ulls i viatjar en globus.

    Com sempre, una abraçada de Pinya de rosa


  • Després[Ofensiu]
    POBLET | 21-03-2017 | Valoració: 10

    de llegir aquesta documentada narració, tinc ganes de viatjar en globus per primera vegada. Qualsevol dia vaig a Igualada, i visc aquesta experiència. Bon treball, amic.
    Una abraçada, Aleix.

    JOSEP MARIA.

  • Quin plaer[Ofensiu]
    Materile | 21-03-2017 | Valoració: 10


    Jo no he viatjat mai en globus, però, ara, sense mourem de casa, ho he fet acompanyada i he pogut gaudir d'un paisatge fabulós.
    Quin gust, poder llegir els teus relats! Sentir-me una intrusa, sense ser vista, en aquests diàlegs tan autèntics dels teus personatges.
    Gràcies Aleix!!!!!
    Una abraçada,
    Materile



  • Diàleg àgil[Ofensiu]
    Vicent Terol | 21-03-2017 | Valoració: 10

    Com sempre, un relat agradable. En aquest cas, tenim un diàleg com a centre del text, el qual transcorre de manera àgil i totalment versemblant. No sé si has volat en globus, però, llegint la història, fa l'efecte que sí!

  • Un viatge especial[Ofensiu]
    olgalvi | 21-03-2017 | Valoració: 10

    M'has fet viatjar en globus i he disfrutat de cada racó del paissatge. Gràcies!

  • Salutacions[Ofensiu]
    quin valiente | 21-03-2017

    sóc quin valiente. moltes gràcies Aleix per la teva valoració. has entès perfectament el contrast que volia posar en joc. no he sabut utilitzar una altra via per posar-me en contacte amb tu. gràcies de nou.

  • Tu m'ho has fet veure[Ofensiu]
    Montseblanc | 21-03-2017

    Suposo que és la “feina” de l’escriptor, fer-nos veure i sentir coses... Però és sorprenent com en aquest relat ens fas observar un paisatge. Aquest cop no hi ha olors, ni tactes, ni gustos... Aquesta vegada ens dones ulls i ens regales imatges... T’admiro per com amb simples lletres il•lumines el que és fosc.

  • ulls vius[Ofensiu]
    ales de foc | 21-03-2017 | Valoració: 10

    magnífic!! Trendesa i puresa van de la mà del teu relat.
    Amb ulls ben vius, amb ulls ben grans en Jaume veu, sent i gaudeix.

    una abraçada. Ens llegim

  • Molt bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 21-03-2017 | Valoració: 10

    Un relat magnific, traspua tendresa com tots els teus. M´agrada molt com escrius, es diferent.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Aleix de Ferrater

Aleix de Ferrater

89 Relats

1790 Comentaris

86742 Lectures

Valoració de l'autor: 9.98

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona el 12 de setembre de 1959. Sóc llicenciat en Ciències de la Informació, encara que actualment no treballo com a periodista.

Literàriament, he guanyat els Premis de Poesia Sant Joan 1995, organitzat per l'ONCE de Catalunya, el Premi de Poesia Jo Escric 2007, el Premi de Poesia Roc Boronat 2007 i el Premi de Poesia Guillem Colom i Ferrà, Vall de Sóller 2015. També he quedat finalista dels XXI Jocs Florals de Ribes de Freser 2017 en la categoria de narrativa.

He publicat els llibres "Escoltant la sal" (Fundació Cabana, Jo Escric 2007), "Arrels d'escuma" (Editorial Omicron 2008), "Flaix que enlluerna" (Editorial Omicron 2010) i "Absolutament d'ànim" (Documenta Balear, 2016).

Aiximateix, tinc publicats relats i poemes en llibres editats conjuntament amb diversos autors i editats per l'Associació de Relataires en Català, com "Tensant el vers" (2011), "Temps era temps" (2012), "Llibertat" (2012), "Traços de desig" (2014) i "Somnis tricentenaris" (2014).

Finalment, he escrit el pròleg del llibre "Malos hábitos" (Rúbrica Editorial 2010), de la poetessa Aurora Garrido.