Turment enllibrat

Un raig de llum entrava a través de les persianes que no estaven baixades del tot. En algún lloc no molt llunyà se sentia el cant d'un gall. De sobte, na Clàudia va obrir els ulls i s'incorporà. Estava desorientada, no recordava res del que havia passat la nit anterior, i no sabia ben bé on es trobava. S'aixecà i donà un parell de voltes per l'habitació. Es tractava clarament d'un dormitori de noia, decorat a l'antiga. I, de sobte, el va veure. Allà, damunt la butaca. El llibre que tant i tant de temps havia estat cercant. I, de cop, el records tornaren a la seva ment tal com l'aigua flueix pels rius.

Recordà la visita a la seva mare, sempre asseguda a la mateixa butaca, fent punt o mirant la televisió. La veritat és que el temps passa factura, i na Catalina no era una excepció. Na Clàudia s'entristia de veure-la tant vella. Tan sols aquells ulls, d'un blau claríssim, eren l'únic vincle que quedava amb na Catalina d'ara i aquella jove que fa devés vint anys, emprenedora i riallera com ningú, va decidir venir a viure a Mallorca amb el seu marit i les seves filles. Uns ulls que amagaven una espurna de nostàlgia que de tant en tant queia en forma de pluja.

També recordà com havia arribat fins a aquell casal. Després del sopar d'empresa, havia anat amb alguns companys de feina a prendre unes copes, i al cap d'una estona en Toni li va proposar d'acompanyar-lo a casa seva per mostrar-li la seva biblioteca, i ella va acceptar. La veritat és que na Clàudia se'n moria de ganes, perquè li havien dit que la biblioteca d'en Toni era inmensa, i tenia l'esperança de trobar allà el que havia estat cercant durant mitja vida. Però mai s'havia atrevit a demanar-li a ell si hi podia anar. Per això, quan aquella nit en Toni li va proposar, va veure el cel obert.

I aquí es troba ella, després d'haver dormit més aviat poc, ja que trobar el volum no va ser una tasca gens fàcil, amb la possibilitat d'eliminar el turment que feia tant de temps la perseguia fos on fos, anàs on anàs! Però bé, ja havia perdut prou temps, així que es va asseure a la butaca i, tot i que no ho acabava de creure, va obrir l'esperat llibre...