Manies.

Manies, que et fan més interessant. Manies, que em fan gràcia i em fan riure. Manies. Només teves, que defineixen qui ets, que formen part de tu. I vols saber quines són aquestes petites coses que et fan ser únic…

Quan remenes el cafè, i n’hi ha per tot. Les carusses que fas. Sempre tens tossina (al principi, com que ens vam conèixer en ple hivern, em pensava que era perquè estaves constipat; després vaig veure que no, que és permanent i constant). La manera en què et sents orgullós de la feina que has fet i me l’ensenyes una vegada i una altra. Quan cantes en anglès, i t’inventes les paraules. El fet de què no te llevis les Vans ni per sort. Et queixes molt sovint i per moltes coses, però mai ho admets. I també ets molt més presumit del que vols aparentar. No saps dir mentides, ni fer sorpreses. I quan estàs nerviós, tremoles. Ets molt meticulós amb les coses que fas, per més senzilles que siguin. Quan xerres amb morito, o t’inventes paraules.

Totes aquestes petites coses (i moltes més que ara mateix no aconseguesc recordar) són aquelles que et fan ser tu mateix, que em dibuixen un somriure, que fan que m’agradis tant. Però saps quina és la que m’agrada més de totes? La cara que poses quan et dic que t’estim (: