Diferents?

Un relat de: marta_gut
No em deixa de sorprendre el grau alarmant d’estupidesa que pot assolir l’ésser humà. Som, definitivament, bipolars. En un món en el que morim per encaixar i per sentir-nos acceptats, ara resulta que tothom vol ser diferent.

Perquè escolta, que jo tenc mil cinc-cents problemes, però eh, no te’ls contaré perquè total no ho entendries. Perquè jo sóc molt especial, molt diferent, i la meva merda és meva i de ningú més. Això sí, ho publicaré al facebook, amb una frase una mica críptica i amb un regust filosòfic barat, perquè eh, jo sóc molt interessant i molt profund. Però no puc viure sense la meva Blackberry ni sense anar de compres dues vegades al mes, que sí, sóc diferent però la moda no entén de problemes existencials. I sí, sóc únic i especial, no vol dir res que em vesteixi, em pentini i em comporti igual que la gran majoria de joves de la meva generació. I eh! Que si escolt The Smiths i m’he tatuat "There’s a light that never goes out" a l’avantbraç és perquè realment m’agraden, no perquè una guarda de moderns els hagi rescatat fa poc. I no puc sofrir la música que tots escolten ara, i si la ball els caps de setmana és simplement perquè m’engat, no perquè sigui un hipòcrita. I clar, em passeig amb una súper càmera perquè a mi això de la fotografia m’ha agradat sempre, no perquè em passés una setmana i mitja suplicant als papis que me la compressin. Perquè clar, jo sóc molt diferent, segur que tu no ho pots entendre.

El que realment no puc entendre és aquesta mania que tenim per sentir-nos especials, quan no som més que còpies uns dels altres. Perquè amics meus, ser una ànima lliure d’influències és un privilegi que només pocs afortunats poden assolir i, definitivament, no ens ho podem aplicar a tots.

Comentaris

  • Si marta, tens raó[Ofensiu]
    Marc Freixas | 30-07-2011 | Valoració: 10

    Ens omplim la boca proclamant que som això i allò, però molta gent després la veus fardant amb el seu cotxe nou, la seva súpercàmera de fer fotos d'última generació, etcètera,... i estem en crisi i diuen que s'indignen!! jo no els entenc noia!!! creu-me si et dic que en conec uns quants d'aquests.
    Una abraçada ben literària... i real!!

  • Dir ser diferent[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 30-07-2011 | Valoració: 10

    Fantàstic Marta! M'has tret de la punta de la llengua un pensament que fa temps que em corre per les venes, la teòrica diferència de tots aquells que són iguals. Però el problema és que els que són exactament iguals són precisament aquells que van proclamant la seva diferència. El que realment és diferent no ho va progonant, ho fa i prou. Dir-ho, manifestar-ho, és posar-se en evidència, perque tothom veu la igualtat. Jo com a cec que sóc també me n'adono d'una altra igualtat de tots aquests, el to de veu quan parlen. El fan així com si fossin de Vallecas, desganats, amb un so nassal de veu, estil Iniesta, forçant accent andalús sense ser-ho i, sobretot, amb cara de fàstic. Són tots iguals! Vesteixen igual, caminen igual, parlesn de les mateixes quatre coses igual, són fotocòpies els uns dels altres i, personalment, em fan riure. La seva tonteria em fa riure. Gràcies Marta per expressar tan bé aquests pensaments. Una abraçada i fins aviat.

    aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de marta_gut

marta_gut

59 Relats

111 Comentaris

47558 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Qui té ulls per veure i orelles per escoltar, es convenç de que els mortals no poden encobrir cap secret. Perquè quan els llavis callen, xerren les puntes dels dits i l'emoció traspua per tots els porus del cos.

Sigmund Freud.