Un t'estim de gambetes pelades.

Un relat de: marta_gut
A vegades no fan falta paraules. Una abraçada, una llàgrima, una carícia. O agafar-te la mà. Canvis. I el temps, que no s’atura ni per sort. Podria fer-nos un poc de costat, alentir-se ni que fos una micona. Deixar-nos respirar, gaudir, il·lusos, unes quantes hores, sense pensar en res més. I malgrat tot, encara tens maneres de sorprendre’m. Com aquell dia que vas intentar escriure’m damunt un mar d’espinacs, amb gambetes pelades. O quan em dus a cales d’aigua cristal·lina i xerram del què ens espera a partir d’ara. O també, quan em convides a dinar i després, asseguts al sofà, remenant el cafè, em dius que ens vols veure així, ben igual, però al nostre sofà.

Sigui com sigui, i ara que els dies s’han escurçat i fa fosca molt més aviat, puc assegurar (sense cap por a equivocar-me) que aquest estiu supera a tots els altres, sobradament. I tot perquè tu has estat aquí, amb mi, fent-lo especial.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de marta_gut

marta_gut

59 Relats

111 Comentaris

47563 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Qui té ulls per veure i orelles per escoltar, es convenç de que els mortals no poden encobrir cap secret. Perquè quan els llavis callen, xerren les puntes dels dits i l'emoció traspua per tots els porus del cos.

Sigmund Freud.