Cercador
30.000 dematins
Un relat de: marta_gut- Compartir:
Fa estona que no escric res. Per falta d’inspiració, o potser per estar massa ocupada. O per falta de cafeïna (que sembla que no… però un cafè d’aquí ho soluciona quasi tot). Però volia dedicar-te unes paraules.
Les paraules se les emporta el vent. Però allò que escrivim queda, es manté, i hi podem trobar consol quan més ens fa falta. Paraules dolces, tendres, suaus… paraules de paper, que les guardes amb compte de no fer-les malbé, perquè perdurin quan res queda. Paraules que puguin ser recitades qualsevol dels 30.000 dematins que et repetiré que t’estim.
Ja ens havíem dit adéu… i sense adonar-me’n ho he hagut de tornar a fer aquest matí de gener, gris i fred. I trist. Perquè mai és fàcil dir-te adéu, mai és senzill saber que passarà tant temps fins a que ens tornem retrobar. Però ho vam comprar així, i no s’accepten devolucions. Ni reemborsaments. Tampoc et vull tornar, no sé si m’entens. Potser les circumstàncies no són ideals, però tu sí que ets genial.
Els dies amb tu són indescriptibles. Em dónes vida, força per enfrontar-me a qualsevol trava que se’m pugui presentar. De veres, gràcies. Gràcies per ser una part tan important del meu dia a dia, fins i tot a centenars de kilòmetres de distància. Gràcies per fer-me un raconet al teu costat, ni que sigui per fer un skype ràpid. Gràcies per fer-me feliç, per robar-me sempre un somriure, per eixugar-me les gotes de pluja.
I només perquè et quedi clar… vull seguir felicitant-te molts anys més. Feliços 22, de nou (: Que puguis complir-ne molts més… tants, com dies tenen 30.000 dematins!
Les paraules se les emporta el vent. Però allò que escrivim queda, es manté, i hi podem trobar consol quan més ens fa falta. Paraules dolces, tendres, suaus… paraules de paper, que les guardes amb compte de no fer-les malbé, perquè perdurin quan res queda. Paraules que puguin ser recitades qualsevol dels 30.000 dematins que et repetiré que t’estim.
Ja ens havíem dit adéu… i sense adonar-me’n ho he hagut de tornar a fer aquest matí de gener, gris i fred. I trist. Perquè mai és fàcil dir-te adéu, mai és senzill saber que passarà tant temps fins a que ens tornem retrobar. Però ho vam comprar així, i no s’accepten devolucions. Ni reemborsaments. Tampoc et vull tornar, no sé si m’entens. Potser les circumstàncies no són ideals, però tu sí que ets genial.
Els dies amb tu són indescriptibles. Em dónes vida, força per enfrontar-me a qualsevol trava que se’m pugui presentar. De veres, gràcies. Gràcies per ser una part tan important del meu dia a dia, fins i tot a centenars de kilòmetres de distància. Gràcies per fer-me un raconet al teu costat, ni que sigui per fer un skype ràpid. Gràcies per fer-me feliç, per robar-me sempre un somriure, per eixugar-me les gotes de pluja.
I només perquè et quedi clar… vull seguir felicitant-te molts anys més. Feliços 22, de nou (: Que puguis complir-ne molts més… tants, com dies tenen 30.000 dematins!
l´Autor
59 Relats
111 Comentaris
56066 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86
Biografia:
Qui té ulls per veure i orelles per escoltar, es convenç de que els mortals no poden encobrir cap secret. Perquè quan els llavis callen, xerren les puntes dels dits i l'emoció traspua per tots els porus del cos.Sigmund Freud.