Confessions

Un relat de: marta_gut
M’agrada dibuixar un poema transparent a la teva pell i recórrer la teva esquena nua amunt i avall amb les puntes dels dits mentre, secretament, desig que el temps s’escoli lentament. M’és infinitament més fàcil restar en silenci, escoltant el teu cor com batega, estudiant la teva respiració, que no pas traduir amb paraules els pensaments que corren (quasi volen) veloços. Saps com fer-me perdre les rialles, i clavant-te les ungles, respirant la teva pell, tastant la teva olor, la felicitat m’embriaga. I així, èbria de tu, t’ho dic, finalment (t’estim!).

Però massa lletres resten arraconades, esperant. I no és just, no quan tu em repeteixes trenta mil vegades totes aquestes tonteries que tant m’agrada escoltar. La veritat és que a vegades em paralitza la intensitat de tots els meus sentiments cap a tu. Em fonc una miqueta cada vegada que em mires i somrius, i em romp en mil bocinets quan em dius que m’estimes. T’atraparia en una abraçada infinita, i no importaria parlar més: les nostres llengües, les nostres mans i la nostra pell ja fa temps que coneixen aquest llenguatge alternatiu.

El que més m’espanta és aquesta pujada constant, on cada dia és millor que l’anterior si tu hi ets, on em fas sentir especial de cada vegada un poc més. Ets realment increïble! Però, inevitablement, tot el que puja ha de baixar… i patesc, no vull un esclat ni una caiguda en picat. No seria just, ni per tu ni per mi… Així que fes-me un favor: no em deixis caure!

Comentaris

  • en comunió?[Ofensiu]
    Lèvingir | 23-09-2011 | Valoració: 10

    Dos no fan una cosa si un no vol
    les coses compartides sempre d'alguna manera són sentides

    Lèvingir

  • el risc de caure...[Ofensiu]
    joandemataro | 28-05-2011 | Valoració: 10

    potser és el que fa que es lluiti i es tingui cura dia a dia d'aquesta relació... i això és cosa dels dos.
    endavant!

    No sé si ja ho has fet però …
    Et convido a llegir, si et ve de gust és clar, les últimes entrades que he penjat al meu blog: ESQUITXOS D’UNA VIDA

    T’hi espero .
    Gràcies per endavant
    Joan


  • Dibuixant un cor[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 28-05-2011 | Valoració: 10

    Marta, no et preocupis. Si ressegueixes l'esquena tan bé com escrius, no et preocupis. Si escoltes el cor tan bé com escrius, no et preocupis. Si et fons tan bé com escrius, no et preocupis. Si t'enlaires quan et xiuxiuegen tan bé com escrius, no et preocupis. Canalitzes les emocions perfectament, les raones i les deixes anar alhora. Un gran exercici d'inteligència emocional. Ets conscient del què fas i dels perills que això mateix comporta. No et preocupis. Deixa't anar, sigues valenta, estima, deixa't estimar, gaudeix i, sobretot, no paris d'escriure els teus sentiments! T'anirà bé a tu i ens farà còmplices als que et llegim. Així et donarem suport i ens enfortiràs. Una abraçada, escriptorassa!

    Aleix

  • FASCINANT[Ofensiu]
    Essència | 27-05-2011 | Valoració: 10

    Em fascina completament. No em vull perdre en mil valoracions perquè m'ha emocionat massa! És un gaudi llegir-ho. A seguir així!

    Salutacions,

    Essència

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de marta_gut

marta_gut

59 Relats

111 Comentaris

47558 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Qui té ulls per veure i orelles per escoltar, es convenç de que els mortals no poden encobrir cap secret. Perquè quan els llavis callen, xerren les puntes dels dits i l'emoció traspua per tots els porus del cos.

Sigmund Freud.