Cercador
Tardor
Un relat de: bombetadellumL'interminable i feixuc pas del temps,
ha mudat el temps mateix
en terra i en fulles finides,
caduques, pàlides,
- d'un matís de terra aspra -
mortuòries i grogoses,
com el tallant so d'unes campanes
a mort que a València ja no s'escoltaran.
Irritable, d'una extrema sensibilitat
al tacte, com una pell eixuta, roja i amargada,
s'inicia el llangorós cicle de la tardor.
Aleshores, com una xicoteta esperança,
com un xicotet raig de llum càlid,
començaria el poema:
el càntir de l'aire s'emplenaria d'alegria,
d'una plenitud verdíssima i clarament
intacta que ningú podria palpar
més que endevinant-te, subtilment,
si fores arbre nu
de nobles arrels, molles de vida.
Bellament, series arbre vell.
Jugant a ser impur,
esguardaries a les xiques novelles
ocult entre fulles mortes de la tardor,
viu entre tant de temps abatut,
alegre dintre d'una llarga espera d'inespera,
parlaries amb la mirada juganera
i simplement,
les faries somriure.
l´Autor
25 Relats
57 Comentaris
19835 Lectures
Valoració de l'autor: 9.95
Biografia:
Quant a mi...Ja que els vostres comentaris em commocionen, vos dedique aquest poema de Miquel Martí i Pol, un autor molt estimat per mi, i que potser explica com em sent quan nodriu aquest espai dia a dia.
Confio molt que sempre hi haurà algun
desconegut que en llegir els meus poemes
se sentirà commòs, talment com jo
m'hi sento quan els escric. Hi confio
profundament i puc imaginar
els clars estímuls de la descoberta,
la molt fecunda i estimable enveja
que establirà lligams irreversibles,
per tal com jo mateix n'he estat i en sóc
protagonista atent moltes vegades.
L'estimo ja des d'ara, aquest lector
desconegut i amic. Sovint hi penso
i no tan sols en el moment d'escriure.
Entre ell i jo hi ha aquell profund amor
que per distant i net i essencial
no provoca ni dol ni patiment.
Ell -ho sé bé- no faltarà a la cita
just al moment establert. Jo, des d'ara,
li'n dono ja sincerament les gràcies.
Amb qualsevol pretext, amb qualsevol
fàcil pretext i amb mots de cada dia,
per preservar l'embruix i la tendresa
de cada mot i ennoblir-ne la força.
Creix el poema i delimita espais.
Creixerà més i serà l'eix secret
d'aquesta immensa esfera de la tarda
que giravolta lentament i és una
secreta deu de tantes coses belles.
Miquel Martí i Pol
Últims relats de l'autor
- El que em dic pel meu 22'e aniversari a Londres
- Mare llengua
- Arrelosa
- Vora la mar, dues ens incompatibles
- #SenseSenyal
- Habitant l'horitzó
- #PrimaveraValenciana
- D'estes falles...
- Breus dèries diàries
- Women's Revolution
- Lluna llunera
- La llum del meu amor
- " Jo vull anar envers tu a l'encontre "
- IV crits, ben necessaris
- X grapats de versos