Sortilegi

mmmm.
Deliciosos petons (=versos) has creat, farcits d'una eròtica que esclata com la crema dins un bunyol de vent...

que té aquest poema, David, i no perquè la imatge d'un pinzell amb pell de camell una imatge fonètica molt bona amb els finals de la ll ban marcades, sinó perquè tot ell té un ritme de corranda infantil; és molt aconseguida.

Et felicito

Lavínia

Un pinzell màgic com l'encís del teu poema.
"Petons que llisquen coll avall
resseguint llur formes nues."
Un petó de xocolata.

Caram, i tant que t'aprova això de l'erotisme. I el tastes amb subtilesa i gràcia.
És un poema preciós, un sortilegi de delícies que acaba amb paraules d'una poesia impregnades d'erotisme del més elegant.

Felicitats, David!!

P.D. T'he fet un petit comentari al fòrum: volia saber més sobre el quadre de patchwork, i també dir-te que malgrat la duresa, ara vénen un parell de relats més suaus.

Molts petons i una abraçadassa!

m

Crec que t'has aliat amb alguna força desconeguda per escriure aquest sortilegi... T'ha sortit rodó. És un sortilegi apassionat, tendre i conté una dosi d'enamorament envejable.

I quan he llegit que la tinta de xocolata és capaç d'escriure:

"Petons secrets que volen riure
entre els plecs dels llavis molls."....

ja he pensat que l'encanteri era total.

Felicitats, David, un poema preciós. Potser sí que la vessant eròtica et senta bé.... si més no, els senta molt bé als teus poemes!

Moltes gràcies per la felicitació.... no només te n'has recordat, sino que t'has avançat un dia! A veure si surt alguna cosa per celebrar-ho...

Un petonet!

David: escriure un sortilegi amb tinta de xocolata... Buf! No arribo ni a imaginar-m'ho. Mmm! I quin sortilegi més bo que sortiria! Ni el Harry Potter, el podria igualar!

Bromes a banda, m'han agradat especialment els dos darrers versos:

Petons secrets que volen riure
entre els plecs dels llavis molls.

Potser perquè m'han suggerit una escena íntima i plaent. I alhora divertida i juganera. Una imatge feliç.

Fins la propera,

LLIBRE