Si el teu temps és massa valuós no cliquis aquí

He clicat directament ara que, com dius, tinc molt de temps per perdre ;)

referent al comentari... ara per ara, soc viva. I si he superat la gran estressant setmana d'exàmens finals, diria que ja ho puc superar tot! :)

cuide't.

Que et faci pensar mai és perdre el temps, bon títiol, directament hi he clicat, i pel que fa a la teva ciutat...estic segura que amaga un munt de coses més que no expliques en el poema jijii

Quet tinguis molt bon dia i millor nit
AfrOditA

...perdut entre la boira? La boira gebradora, oi? La conec perquè vaig viure a Lleida. Treballava al Diari de Lleida -ja fa anys-, i sé com són els hiverns, i la ciutat. Vaig viure aquí coses emocionants, si bé no vaig trobar tampoc allò que creia que buscava. Ara m'adono que el que buscava era el que vaig viure: possibilitats que se'm van oferir: d'amor, d'amistat, de feina. Un lloc diferent per experimentar, una experiència per tenir a la vida.
Bé, m'agrada clicar a llocs que em facin anar una mica més enllà, però aquest poema teu també ho ha fet, perquè porta un missatge teu.

Per cert, veig que t'has canviat la foto. En el fons, crec que aquesta és molt semblant a l'altra: vols mirar sense ser vist? Bé, persona, però és la sensació que m'ha donat.

Una abraçadassa.

el meu temps es valua segons les meves espectatives. Avui tinc tot el temps del món per a mi i per llegir-te. M'agrada haver invertit aquests minuts aquí.
Salut!

invertir 2 minuts en no fer res.

Un títol molt divertit.

lladre, que ets un lladre!!

dos minuts que tenia per perdre, i els he acabat invertint en el teu relat...

per sort, m'han tornat comissions, que si no...

la curiositat
o el pas per un temps incert
però he clicat..
i m'ha aradat...:P

Jo també he clicat i tampoc no crec que hagi estat una pèrdua de temps.

I penso que no he perdut el temps, si més no l'he guarnit d'allò que se'n diu una troballa. I com deia en Joan Argenté :
"A tots aquells que encara es pensen
que la poesia només és una manera de dir,
de dir flors i violes
o allò altre, ben cert, però,
dels proletaris del camp o la ciutat,
apassionadament remarco
que només n'hi ha una de manera de dir,
o, si ho voleu,
tantes com boques.
O com culs.
Que tot és parlar.
Però la poesia
no és parlar de...
Poesia és trobar.
És una forma de coneixement,
no dir allò que ja és conegut,
parlar de...
Sinó arribar
tot caminant.
Cada passa és un vers.
Poden tenir molta llargària,
tanta com calgui, fins arribar
a l'altra petita novetat, a l'altre vers,
o molt poca.
Poesia és obrar.
La poesia
és un fet.

(Present, punt zero)