Aparició de Jesús en un semàfor en roig

Un relat de: lluisba

El semàfor va declinar al roig. Al meu costat es va aturar un individu d'ulls trsitos i pàl·lid cutis. Em va costar de reconèixer-lo, però ell va ser conscient de la meva ignorància premeditada, i em va dir:
-Et demano perdó per ser Jesucrist.
Com que jo no li vaig respondre, habituat als folls visionaris que omplen la ciutat i sobretot pels carrers més cèntrics, va afegir:
-Sento molt que els meus seguidors més apassionats hagin pervertit tant les meves paraules. Ara penso que vaig ser massa idiota o massa parc.
Li vaig deixar caure una mirada indiferent, tal com mereixia. Jo tenia pressa per comprar un parell de bestieses abans no em tanquessin el Caprabo. Però ell, tal com fan els ionquis i els desesperats, va prosseguir.
-Espera -el vaig interrompre finalment- No m'interesses. No m'interessa Jesús i les seves paranoies.
-Ho sento, ho sento -va somicar ell, amb una mena de confusió penosa que semblava artificial i fingida- Jo vaig baixar aquí per dir-vos que som fills de Déu. I per això em vaig deixar matar. Per deixar clar que les culpes estan extingides.
-En bona hora parles de culpes. N'estic fins als ous de tu i dels teus, i el semàfor es posarà en verd.
-No, no! -va suplicar, gairebé desfet- Hi ha un error! Un immens error! Jo venia per dir que els homes i les dones no us heu de culpar més per haver deixat de creure que en tant que fills de Déu, sou divins. Que Déu ets tu i tu i l'altre. No em podia imaginar que vindrien els capellans! Com volies que ho sabés?
-És el teu puto problema, noi -vaig etzibar-li- Una mica tard, no trobes? Dos mil anys d'estar mut és una mica llarg. L'has cagada, noi. Saps quanta gent ha matat i ha castrat i ha desgraciat, aquela legió de capellans que ens vas deixar. Vés aprendre pel sac, noi. Tinc pressa.
El semàfor va tornar a tornassolar-se en verd. D'un cop de colze li vaig esbotzar el nas i el vaig deixar assegut a la vorera. No em volia perdre l'oferta del dia, al Caprabo.
Per sort, dos BMW i un Toyota van accelerar i li van barrar el pas.

Comentaris

  • Jesús i els fariseus[Ofensiu]
    franz appa | 08-12-2008

    Deia Bertrand Russell, aquell elegant pensador anglès, tan anglès, tan elegant, que no era cristià per -entre altres raons ben plausibles- algunes sortides de to del Jesús dels evangelis, com quan amb poques formes va desallotjar els mercaders del temple -amb xurriacs, vaja-. S'ha de dir que la figura de Jesús històric és força controvertida, i una de les teories és que era un jueu integrista que propugnava un retorn a un judaïsme estrictament tradicionalista. D'altres prefereixen veure en ell un revolucionari.
    En tot cas, la seva acció contra els mercaders del temple admet les dues lectures.
    El que no crec és que entomés amb tanta resignació -cristiana- la plantofada al nas que rep al teu relat. Però si els cristians han volgut fer d'ell un expiador de totes les nostres culpes d'espècie -tasca sens dubte excessiva-, bé li estaria rebre un cop al nas -i uns quants més-. Ara, sempre m'he preguntat que si Jesús va expiar totes les culpes, perquè els seus seguidors continuen carregant-nos amb aquesta culpa fastidiosa i les seves taules de pecats. i en això et dono tota la raó.
    Salutacions,
    franz

  • Deus caritas est?[Ofensiu]
    Daniel N. | 20-11-2008

    O sigui, pel qui s'hagi llegit la encíclica: L'amor de déu és donar diners a càritas diocesana... d'aqui que deu caritas ets. Em penso faithfull que penses que ningú més que tu llegeix textos cristians. (I dubto que en Benet hagi llegit Nietche, tot i que no s'està de citar-lo i criticar-lo)

    L'escrit està bé, tot i que després d'haver llegit altres teus lluisba començo a creure que en el fons ets un home de fe.

  • Gràcies pel comentari![Ofensiu]
    harribitxi | 16-11-2008

    Gairebé em fa vergonya fer un comentari sobre aquest relat ja que mai podria escriure amb tanta senzillesa i tant breument tot el que penso sobre aquest tema o sobre qualsevol altre.

    El cas no és si la divinitat que Ell representa existeix o deixa d'existir, això és el que menys rellevància té; observant tot el que s'ha arribat a fer gràcies a els defensors radicalistes d'aquesta o qualsevol altra religió, fos qui fos Jesucrist, la meva reacció hauria estat la mateixa (o pitjor).

  • No va per tu Faithfull.[Ofensiu]
    Alberich | 14-11-2008

    De vegades sembla ser que el fet religiós pugui separar més que no pas apropar.
    Us posaré un exemple de vell pagà, tot i sabent que el meu testimoni no té cap mena de rigor teològic, ni valor dialèctic i que ratlla la superficialitat més vil:
    Un dia, ja fa temps, anava amb uns companys fent muntanya. Pujàvem al Taillon, un cim damunt del circ de Gavernie. Se'ns va ajuntar un solitari, que varem adoptar a la colla, doncs això de fer muntanya sol, és un exercici una mica perillós tot i que per una cordada val més ser pocs i ben avinguts.
    Varem encetar converses i de seguida varem congeniar. Parlàvem de tot, amb desimboltura de gent sense prejudicis: Política, xafarderies, coses de la vida en general.
    El nouvingut estava satisfet i gaudia de la companyia d'aquella gent desenfadada i alegre que érem i també ficava cullerada. Anava preguntant, fins que es va fer la fitxa de tothom. Quan li va tocar a ell presentar-se i confessar qui era i que feia, va advertir-nos, amb gran misteri, de que no canviéssim d'actitud vers amb ell quan sabéssim la seva feina. "Deu ser un espia del CESID."-vaig pensar jo.
    Va dir-nos que era sacerdot, rector de no sé quina parròquia del Bages...-"I què?."- varem dir tots alhora: "És una feina com una altra..." -algú va afegir.
    "Oh, potser no em tractareu igual, ara que sabeu que sóc un capellà"- va dir, tot mirant a terra, com avergonyit...
    I efectivament; un cop va haver agafat el seu to pastoral i va pontificar amb un cert paternalisme, res ja va ser com abans.
    Com una subtil teranyina s'havia teixit tot d'una i va desaparèixer l'espontaneïtat de feia uns instants.
    No vull fer-ne un judici de valor; només fer-ne la constatació.
    Apa, salut.
    Ramon

  • La gràcia de llegir molt i variat, amic Faithful,[Ofensiu]
    M.Salles | 14-11-2008

    és que t'enriqueixes amb cada mot. Sento que no sé res, és tan allò que no he llegit, allò que em queda per aprendre...

    Amb les teves opinions transmets (tot i que potser és una apreciació equivocada) que tan sols llegeixes "un tipus de textos". Menystens historiadors, filòsofs, pensadors, sense haver-los llegit. Parles de Piñeiro tan sols de l'article a La Vanguardia. Jo també, és clar però em limito a dir que em semblaria interessant llegir-lo de "primera mà". En canvi tu goses fer-ne crítica negativa sense no tan sols llegir-lo i et tanques en la versió oficial de l'església, la qual també s'ha de llegir, òbviament.

    Em sembla, lamento dir-ho, una opció ben pobra. És la teva opció, la que t'impulsa a fer la teva fe. Em sembla molt respectable, naturalment, cadascú tria el camí que en consciència li sembla millor.

  • La casualitat[Ofensiu]
    M.Salles | 13-11-2008

    ha fet que avui 13 de novembre de 2008 surti a la contra de La Vanguardia una interesant entrevista a Antonio Piñeiro, amb un titular ben explícit:

    "Jesús nunca fue cristiano".

    L'home sembla que sap de què parla, porta 35 anys LLEGINT, ESTUDIANT, els textos contemporanis a l'època.
    Potser que ens llegim el seu llibre La biblia rechazada por la Iglesia i aprendrem alguna cosa, més enllà de les versions oficials catòliques. Me l'apunto a lectures pendents.

    Faithful, em sembla si més no curiós que el teu comentari porti el títol "Sempre la mateixa cançó". Justament tu que no en tens d'altra que la catòlica recalcitrant... En fi, com diuen en castellà això és: "ver paja en ojo ajeno y no viga en el propio" (per cert, algú sap l'equivalent en català)

  • No pateixis:[Ofensiu]
    lluisba | 12-11-2008

    A l'església catòlica no li demanaré mai res. Res vol dir res: nulla res.
    Ja ho vaig fer fa molts anys, i ja em conec la resposta, lúgubre i precària.
    La conclusió definitiva és que l'església no escolta ni respon. Ni tan sols els individus que feu servir per a rentar-li la cara, com el "bon" bisbe Casaldàliga: amaguen una terrible mentida i una perversió complexa, però no pas indesxifrable. No hi ha salvació en l'església catòlica. Tan sols hi ha maldat, culpa, pederàstia, hipocresia, submissió al poder.
    Us heu equivocat. Fa molts anys que us heu equivocat.
    El Jesús (home) i no el Jesucrist (déu) ha quedat salvat en mans de la mística i de la poesia. Però vosaltres l'heu venut, perdut, subhastat, negociat.
    Ara ja no toquen els laments. Dos mils anys de barbàrie cristiana són suficients. Després de dos mil anys de barbàrie no cal negociar res. Heu perdut.
    Els sufís són millors que els catòlics. Per no dir res dels budistes.
    I es nota que els catòlics no llegiu. Jo et pregunto on diu jesús que li calen capellans, als Evangelis. I em respons amb altres textos.
    Torno a preguntar: als Evangelis jesús parla de capellans? de diaques? No fotem!
    L'heu fotuda massa grossa.
    Espero que el triomf (democràtic) de l'Obama, que no és cristià, ens ajudi a alliberar-nos una mica més de la infàmia, de la mentida i de la hipocresia. Si Yahvé ha creat res, és això: la hipocresia. I la divinizació de la ignorància.
    Que Déu ens agafi confessats...

  • error tipogràfic[Ofensiu]
    M.Salles | 12-11-2008

    Evidentment, on he escrit en el meu comentari :
    "Si realment ens equivoquem els ateus i no existeix"
    volia escriure
    Si realment ens equivoquem els ateus i existeix

    Just for the record.

  • Aquest Jesús suplicant,... [Ofensiu]
    M.Salles | 12-11-2008 | Valoració: 10

    desfet és molt més humà que diví, més proper a qui deuria ser? més proper en definitiva a nosaltres.

    Un Jesús que s'ha equivocat de dalt a baix...

    Com bé diu el protagonista, fa tard.

    Aquesta església ha fet masses desastres en nom de Jesucrist, si realment fos real hauria fet alguna cosa....

    No fa gaire algú em va dir, irònicament, que al cap i a la fi tan se val ser ateu com creient: aquest Déu és tan bo, tan bo, tan bo que al final tot ho perdona. Així que no cal patir. Si realment ens equivoquem els ateus i no existeix, ja ens perdonarà la nostra vida descreguda... i entretant haurem estat fidels als nostres principis.

    I em temo que m'acabo de guanyat una estirada d'orelles de'n Faithful...

    A banda d'això, el relat és molt bo.

  • L'autor reincideix en fer una cosa lletja[Ofensiu]
    lluisba | 12-11-2008

    Que és autocomentar-se. per això no em valoro, en un darrer esforç per ser honest. però vull respondre un parell de comentaris:
    a) no sé si un semàfor declina o no. És una llicència.
    b) del comentari de Faithfull dedueixo que la necessitat de defensar una postura li impedeix de llegir i sobretot de comprendre. Els protestants diuen dels catòlics que es defineixen per no llegir. I aquí sembla que es demostra. Perquè si entre els meus textos n'hi ha un que defensa jesucrist, és aquest.

    D'altra banda, això dels capellans... em pots dir en quin punt dels Evangelis Jesucrist diu que hi ha d'haver capellans? Vols dir que llegim bé?

  • Pot un semàfor delcinar?[Ofensiu]
    Igor Kutuzov | 12-11-2008

    Molt bo, Lluís. Som així. Molt dur, però amb la figura de Jesús, l'única i la última plusvàlua del Catolicisme.

  • Paradoxes de la modernitat[Ofensiu]
    Miquelet | 12-11-2008 | Valoració: 10

    Com diu l'anterior comentari (per cert, d'un brillant relataire). Un retrat de l'home escindito de l'home sense atributs, que diria Musil.

  • Amb tècnica de clarobscur. [Ofensiu]
    Alberich | 12-11-2008 | Valoració: 10

    En aquest relat jugues molt bé, com amb una tècnica de clarobscur, entre dues situacions: la del home d'avui, atrafegat, amb presses i neguits de tràfec, compres de darrera hora i semàfors que et marquen el ritme de l'anar i venir, comparades i en contradicció amb l'antigor i les velles creences, que enroques amb la figura del Crist.
    Entenc que amb aquest contrast fas un encertat retrat dels nostres dies i una magnífica metàfora del nul paper que l'antiga tradició té en la praxi quotidiana de bona part dels neguitosos habitants de les nostres desenvolupades ciutats modernes.
    Tan s'hi val que d'aquesta antigor en diguis Jesucrist, Mohamet, Mitra o Júpiter...Quan el semàfor es posa verd, tothom prem l'accelerador per tirar endavant, a seguir aquesta roda inexorable de cada dia.
    Enhorabona.
    Ramon

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de lluisba

lluisba

77 Relats

390 Comentaris

95497 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25

Biografia:
El novembre del 2006 em vaig estrenar a Relats en català. No sóc gaire constant ni gaire assidu. Llegeixo, comento una mica. Miro el fòrum de tant en tant, però n'entenc ni un borrall. Intento fer contes de por (o d'inquietud, que diuen), algun poema improvisat...

Pel novembre de 2008, però, junt amb d'altres companyes i companys, vam iniciar un blog on ara hi poso els meus textos. A RC hi entro i miro, i molt ocasionalment demano penjar alguna cosa.

El nostre blog (per si vols) és:
http://riellblvd.blogspot.com/