Salpaves

Així com el temps cavalcava solitari
Pels camins oblidats d'aquells dies,
El teu nom volava ombrívol i lliscava
Per la tela de les veles d'un vaixell de solitud,
I salpaves.

Aquell vaixell et duia lluny d'enlloc,
I s'inflaven les veles animades per un vent
Que bufava des d'algun punt del no-res,
Per portar-te a l'altra punta del meu món
Tan petit com un didal ple d'aigua dolça.

Em conformava amb l'aire de la teva absència
I omplia els meus pulmons respirant el teu adéu,
El meu cor bategava interrogants a la matèria
Incoherent del meu pit intranscendent,
Mentre salpaves.

I en aquelles aigües no surava la meva escorça
Ni navegava la meva nau atònita,
Dins d'aquelles aigües el meu cos impàvid
No feia una altra cosa que enfonsar-se
Moll i salat al fons d'un mar de distàncies.

Però tu no miraves enrere,
I dels teus ulls només m'arribaven llàgrimes
Empeses pel vent d'aquelles tardes,
Mentre el teu vaixell partia del meu port
I tu, per no tornar, salpaves.