“Roses vs llibre”

Ai , ai ,ai... tu estàs segur que no ets un "coqueto" i et treus anys? Me tret el barret més d¡un cop a relataires, però mai davant 18 anys!!!! Sembla que parles des de els 40... Clar que els meus escrits de 18 tampoc són tan diferents dels d'ara... però em quedo amb la boca oberta, potser es que començo a oblidar els que eran 18, tinc sort de tenir una nina de 15 amb qui tinc molta complicitat...nen que ets una canya com deiem nosaltres als 18. Uf!!! Com anècdota et diré que al meu company el primer any de viure junts li vaig regalar una rosa blava ,,,ens solem regalar llibres mútuament o be els compartim i la rosa perquè no? I no cal que sigui comprada!!!
A veure si trobo el poema que ahir vaig deixar a mig...Gràcies per venir a llegir-me, mestre!!!
Ah te de dir que la Mena em va corregint faltes i jo les anoto a la llibreta de català, vaig estudiar amb castellà i per coses de la vida, mi he posat fa poc , als 10 era una nena que no feia faltes en prou feines i ara no veig que aconsegueixi mai deixar de fer-ne , mira que n'es de difícil la nostra estimada llengua, ja la podien haver modernitzat i simplificat una mica dic jo!!!

L'amor s'ha de mimar i s'ha de fer renèixer cada dia, creant noves il·lusions i nous estímuls. Però la rutina, (ai la rutina) és la pitjor enemiga de l'amor. I et diré una cosa, com a dona, crec que és més important un petó, una abraçada, una paraula bonica (ja saps que ens agrada que ens diguin que estem maques) que no pas roses o dinars al restaurant, sense que això vulgui dir que aquests detalls no tenen cap importància.

Ho has expressat molt bé, és nota que la vida t'ha donat experiència i t'ha fet valorar els sentiments de les persones.
No t'havia comentat mai. Però et poso a preferits.