Retrobada

Un relat de: crohnic
Ens vam retrobar sortint del metro a Urquinaona. Feia cinc anys que no la veia, des que havíem acabat l’institut. Malgrat el pas dels anys, continuava estant espectacularment atractiva.
Inesperadament, em va proposar anar a fer un cafè per tal de poder conversar amb més tranquil·litat. Em va explicar que havia acomplert el seu somni, ser publicista. “I tu, què? Ja ets metge?”, va preguntar encuriosida. Em va fer vergonya confessar-li que havia abandonat els estudis i que actualment treballava de mosso de magatzem. El més fàcil va ser mentir “Sí, sí,...Treballo a la Vall d’Hebron”.
Dues hores més tard estàvem follant al meu pis. En acabar van venir les presses i ens vam acomiadar sense esmentar res de tornar a quedar. No obstant, dos dies després repetíem a casa meva.
Així van transcórrer un parell de mesos, consolidant aquelles luxurioses cites, sempre que el seu horari laboral ho permetia. Va ser llavors quan, penedit, vaig decidir confessar-li la meva veritable professió. La vaig trucar per fer-li saber que havia de revelar-li un assumpte important.
Aquella mateixa nit es va presentar al meu pis. Vaig considerar que la confessió podia esperar fins després de fer l’amor un parell de vegades.
Mentre jo em vestia i ella era al bany, un missatge va arribar al seu mòbil. No vaig poder evitar fer el xafarder. Procedia d’un tal Albert i deia: “Reina, quan acabis la reunió de feina passa per casa la teva mare a buscar els nens. T’estimo”.
Sorprès de descobrir que tenia parella i fills, vaig prendre consciència que havia d’acabar amb aquella relació perquè només m’ocasionaria problemes. No estava disposat a continuar sent el secret professional de ningú.
Instants després va sortir del bany i, mentre es vestia, em va recordar “Què és allò tan important que m’has d’explicar?” Desatenent la ira que em corroïa per dins, vaig respondre-li: “Me’n vaig a Estats Units... M’han ofert feina a un hospital de Minnesota. No ens veurem més, demà marxo...”

Comentaris

  • Retrobada?[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 03-04-2011

    Molt bé, molt bo! Molta intensitat i molta hipocresia flotant a l'aire. Linealitat molt agradable pel lector i sorpresa de decisió final, encara que una persona, o unes persones que menteixen tant poden tenir el final que vulguis. Jo em pensava que ella també treballaria a la Val d'Hebron. He gautdit llegint aquest relat teu. Una abraçada.
    Aleix

  • bon relat[Ofensiu]
    joandemataro | 29-12-2010 | Valoració: 10

    que dóna molt per pensar sobre les relacions humanes..
    t'agraeixo el teu comentari al meu poema i
    et desitjo unes bones festes i un feliçnou any
    des de mataró
    joan

  • decisió difícil[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 26-12-2010

    una història que has construït amb un ritme força vigorós i que fas desembocar en un final que caldria seguir en una altra història, per saber el punt de vista d'ella, que qui sap si aquest tal missatge sols era una trampa, i també amagava alguna feina no tan bonica com la que li comenta. Molts secrets pot amagar aquest relat.

    Ep, i gràcies pels teus comentaris!

    Ferran

l´Autor

crohnic

43 Relats

273 Comentaris

191778 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Potser seria hora que actualitzés la biografia ja que no la tocava des del dia que vaig començar a penjar relats...
Nascut als 80 i aficionat al bon cinema, la música (els meus gustos són variats, tant m'agrada la música heavy com els cantautors catalans), el Barça, la muntanya,... Enamorat de Girona i d'escriure (llàstima que no sempre es disposa del temps necessari per fer-ho) i orgullós de ser català...
Però bé, continuo pensant que parlar de mi no és important, prefereixo que parlin els meus relats... De totes maneres, amb major o menor mesura, crec que els relats sempre et donen algun indici per saber com és la persona que els ha escrit...
Gràcies per llegir-me i comentar-me...
Salut i relats!!