Reflexions breus 3

pel teu contactei felicitats per la brevetat, ja saps que a mi també m'agrada perquè és mostra d'intel.ligència, quan molt es diu, com és el cas

que vagi provant l'estiu
una abraçada refrescant
joande

I ja ho diuen: En el pot petit hi ha la bona confitura. M'agrada la saviesa que se'n desprèn i sobretot la humilitat que expressa el darrer aforisme: L'home, "microcosmos del Cosmos", condensa tot el misteri de l'Univers mateix.

Que per molts anys pugui seguir celebrant el dia del seu Sant!

Quim

i per tenir-les en compte, un bon resum de dites que de ser originals, esdevindran populars, de ben segur.

Una abraçada i felicitats per avui en el dia del teu Sant Joan!

Ferran

filosofia pura i dura. Breus per reflexionar-hi.
Avant pit i munt.

Són breus, evidentment, i gustoses.

Cadascuna d'elles té un sabor i un color diferents, i deixa darrera els mots una flaire distinta, que incita a tornar-la a olorar amb deteniment, per descobrir els aromes que la componen, els que serveixen de fons a l'aparença, i el que desperta l'instint.

No he trobat ni una paraula sobrera, amic meu: enhorabona!

A més de deixar petjada a sota les teves reflexions, t'envio una abraçada profonament humana,
Unaquimera

Bones reflexions i breus de paraules, però llegides detingudament llargues de pensament. Val la pena estudiar-les bé, no fos cas que ens passes com a la tercera.
Per no perdre'n detall com sempre.

Una forta abraçada

El teu poema reflecteix molt bé la lleugeresa i el silenci és el que dius, tot i que no és fàcil de comprendre que sigui quelcom més enllà de no dir res.

Salut!

que la mort és un misteri. Una vida que comença també ho és.
Reflexions breus però amb la profunditat i bellesa de petites joies.
Un plaer conèixer-te la diada de Sant Jordi.
A reveure, joanalvol.

avant

Aquestes cinc reflexions que, aparentment són breus, tenen el teu segell. Són fruit d'una gran facilitat per a l'anàlisi de la vida.

Totes m'agraden, però si n'hagués de triar una, escolliria la primera. Moltes vegades tallem les iniciatives abans que donin el primer pas, perquè pensem que allò que anàvem a fer no té prou sentit, no ens adonem que qualsevol acció que portem a terme haurà de tenir repercussions que ens enriquiran. El que mai no ens aportarà res, és el fet d'acovardir-nos.

Una abraçada, Joan,

Pilar