Cal ser lliures per valorar la llibertat

És molt difícil en unes quantes reflexions donar a conèixer tota una filosofia de vida. Tota una mena de pensament, distint, si vols, però no menys real. Respecto en el que valen les teves observacions, però les paraules a vegades no poden expressar-ho tot, com tampoc ser interpretades amb tot el sentit.
Dius:” Qui és lliure, en realitat?” No puc respondre altra cosa que el que dic: “Tan sols és lliure aquell que se’n sent”
A l’altra qüestió que planteges: “Qui creu que sap del cert que pot volar, també pot estar equivocat, oi?” Per a mi, l’equivocació no és una realitat objectiva, un fet és diferent a l’altre i no hi ha un mètode que marqui qui està o no encertat. Els patrons mentals innats no es poden comparar ni entre dues persones molt afins. Som individus, indivisibles, únics, que han de conviure amb altres que són com nosaltres: únics i indivisibles. Si vivim int6entant comprendre altri serem doblement rics.
Et responc en aquest espai ja que no en tinc cap altre.
Et felicito també, i rep una abraçada desitjant-te que passis un bon estiu

M’havia perdut aquets pensaments que no tenen pèrdua. Els he llegit interioritzant-los amb calma i m’adono que encara que el món estigui revoltat i la lluita no s’acabi. ¨Tan sols dins nostre podem trobar la llibertat, pensar, raonar, decidir el que volem. Aquesta és la nostra tasca, la nostra recerca per trobar el que necessitem.
Per cert aquesta pregunta :
“Com el futur pot fer-me lliure, si pel present mancat de lluita, la llibertat resta enterrada en el passat?” em sona molt!!

Una forta abraçada

Havia llegit l’altre poema teu seleccionat, però no aquest.
Avui que l’he obert veig que es tracta més aviat d’un seguit de reflexions al voltant d’un terme o concepte, la llibertat, que pot ser tan relatiu com aquell que hi parla.

Després de llegir-les atentament, em queda el dubte seriós i conscient de l’ampli marge d’error i d’errors al voltant d’aquest mot tan estimat.
Qui és lliure, en realitat? Qui creu que sap del cert que pot volar, també pot estar equivocat, oi? Pot haver basat la seva creença en principis esclaus de segons quins conceptes o sistema de mesura, vull dir, no necessariament encertats.
Aix...

De totes formes, no m’equivoco gens en felicitar-te per haver estat seleccionat el teu escrit.

T’envio una abraçada pensativa,
Unaquimera

Joan, aquest bell poema és tot un conjunt d'idees que molts pensem, però que no trobem les paraules necessàries per a que ens quedin al cervell. Gràcies per fer-nos aquest favor, per posar tinta sobre el paper de la consciència. Reflexions magnífiques, per a rellegir molt, molt sovint. Una abraçada.

Aleix

Enhorabona!

Aquest poema, presentat al “Concurs ARC de Poesia 2012. Llibertat”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà dins la Col•lecció Relataires (Editorial Meteora).

En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.

Gràcies per la teva col•laboració,

Junta de l'ARC (Comissió Concursos)

riques reflexions i preciós final:
Lliure, no és qui reclama unes ales, sinó qui sap del cert que pot volar.
Llibertat, paraula estimada...
Gràcies pels mots!
Una abraçada

les que fas aquí , per anar rellegint i analitzant una per una... algunes realment molt encertades

gràcies, com sempre , per totes les teves aportacions i comentaris tan enriquidors

una abraçada
joan