La paciència

...la pau d’esperit que assereni el neguit que impera a la nostre societat, és tasca necessària si volem aprofundir en el nostre jo. Cal ser pacient i a poc a poc anirem frent camí capa les portes del misteri. Genial Joan!
Una abraçada

Dolç es passeja el teu poema, i ens obre les portes amb un batec impacient¡¡
Molt bonic joan

pel teu comentari, amable i preciós... jo diria que més que el meu poema

abraçades
joan

... aprendre a ser pacient,
cal somriure diferent,
gaudir del misteri de la vida,
i volar amb bonica embranzida.
Una abraçada

haver comentat aquest magistral poema però , el meu comentari tal vegada es va perdre el dia que Relats va deixar de funcionar durant uns dies.
Sempre t' he admirat , benvolgut Joan però aquest poema és un dels teus que més m'agrada.
Una abraçada , amic i encara que una mica tard :Bona diada !

ens hem tornat impacients i això comporta sovint precipitació, improvització, agressivitat, irreflexió...

que tinguis tu també un gran dia de Sant Jordi
abraçades
jo.

No sempre la trobem quan la busquem. Procurem tenir-la ben a prop, però, a vegades, caldria un botó que ens ajudés a trobar-la. Amb poesies com la teva, concisa, gràfica i pausada, aconsegueixes l'objectiu d'encomanar-nos-la, de cercar-la i trobar-la quan sigui necessària. Una abraçada.

Aleix

He pres paciència davant els dies de desgavell i he esperat fins que aquesta, la nostra pàgina de RC, ha superat el lapsus i ha retornat al seu funcionament habitual i m’ha permès, finalment, tornar-te a llegir.
I així he trobat aquests versos teus serens i plens de saviesa que aposten per la calma, el silenci quan cal, i la paciència, aquesta qualitat que diuen que és la mare de la ciència, és a dir, del coneixement.
Tu has demostrat, un cop més, tenir-ho.

Prenc nota de què abans d’aquest has publicat altres títols que em queden per obrir, així que ens veurem aviat... si no es torna a desgavellar tot, és clar!

Abans d’acomiadar-me, però, et vull agrair molt sincerament la teva felicitació pels meus anys de “relataire” i les paraules que em vas adreçar, acompanyant-la. La veritat és que em van fet molta il•lusió, pel que sé que tenen de sinceres, i per l’afecte que desprenen. Gràcies, amic Joan!

T’envio una abraçada forta i sincera,
Unaquimera

Definir la paciència en vuit versos: Una feina precisa i minuciosa. Probablement un poema construït amb més paciència que la que descriu.

de refer qualsevol objecte; acabar-lo de malmetre no costa res.
M'agrada molt la cadència del poema, auster i pausat, i el que tramet: serenitat sobretot, que deu ser mare de la paciència.
M'alegra molt d'haver-te conegut a la trobada. Una abraçada

s