En cerca de la llibertat

Un relat de: joanalvol
Jo que sóc una simple peça a l’escaquer del lloc
no sé del joc dels bàndols oposats i les idees,
no sé de l’embogiment de l’ésser humà que es mou
amunt i avall com formigues que deleixen subsistir,
en un espai obert, ple de perills, frenèticament.

Molt sovint em sento empès a obligada jugada
i el pitjor contrincant sóc jo mateix, lluito i dubto
sense decidir-me cap a quin bàndol inclinar-me,
i en l’aturada, es retarda el joc de la vida
pels pols oposats que practiquen greu enfrontament.

No em cal cacics, ni feu, ni cabdills, ni el fals orgull
de conquerir pobles per engrandir la hisenda,
no em cal l’expansió de terreny ni fer esclaus per la feina,
em cal ésser humà col•laborador de la causa
i que l’efecte llevi de l’ànima l’ ensopiment.

No em calen clams de llibertat, crits, arreu paraules
que ressonen en el pit, àmbit propici o hostil,
ni desplegar records que la sang enverinen
ni enyors d’un passat que prement el futur incert
paralitzin el present amb odi i ressentiment.

Em cal veure el cel serè, sens núvols negres de dol,
oblidar els conqueridors, per les gestes resten sols,
frontisses rovellades per l’òxid de la ignorància
que no valora la pau i clama sempre venjança.
Em cal un nou inici... Lliures les mans, i la ment.

Joanalvol
Març 2012

Comentaris

  • Sí, senyor![Ofensiu]
    llamp! | 10-11-2012


    Cal tenir fe i esperança, opino modestament. Tens seny i aplom per pronunciar-te així i no caure en paranys.


    M'han dit que has patit un infart i avui no hi eres a la presentació de "Llibertat". Recupera't, tant de bo aviat, i fes-nos gaudir dels teus mots.


    Salut!

  • Versos amarats de llibertat [Ofensiu]
    Unaquimera | 03-05-2012 | Valoració: 10

    Quina alegria he tingut, amic Joan, en veure el comentari més recent que t’han deixat a sota d’aquest poema: això vol dir que tornarem a compartir llibre!

    Els teus versos, realment, són amarats de llibertat : de la llibertat que posseeix aquell que no es veu lligat pels interessos materials que són llastres i cadenes de molts, ni pel passat que impedeix donar passes endavant, en el present i de cara al futur.

    T’envio una abraçada lliurement, per celebrar l’obra futura i comuna,
    Unaquimera

  • Enhorabona![Ofensiu]


    Enhorabona!

    Aquest poema, presentat al “Concurs ARC de Poesia 2012. Llibertat”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà dins la Col•lecció Relataires (Editorial Meteora).

    En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.

    Gràcies per la teva col•laboració,

    Junta de l'ARC (Comissió Concursos)

  • Endavant, amb les mans lliures[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 14-04-2012 | Valoració: 10

    Endavant sempre Joan, amb les mans lliures i la ploma carregada de tinta. L'esperit de la llibertat dins les venes i el voler com a motor del batec vital. El dubte comprensiu i el raonament per a dir: sí senyor! Una abraçada.

    Aleix

  • Genial![Ofensiu]
    Naiade | 12-04-2012 | Valoració: 10

    Un poema amb majúscules, on poses tot el coneixement a la graella i, amb humilitat transmets el gran bagatge que has anat forjant al teu interior i t’ha fet créixer i ser l’home savi que ets. Gràcies Joan, sempre en puc treure lliçons dels teus escrits.
    Una forta abraçada per tu i la Teresa

  • bell poema joan...[Ofensiu]
    joandemataro | 12-04-2012 | Valoració: 10

    ric i treballat, ple de significat, ple i enriquidor

    per llegir i rellegir

    gràcies de nou per tot
    joan

  • Cercant la llibertat...[Ofensiu]
    free sound | 02-04-2012 | Valoració: 10

    “Sense grapes a les mans,
    sense cordes en els peus,
    sense aires de gegant,
    i els llavis van parlant...”
    La llibertat estimant, estimant la llibertat.
    Una abraçada!
    Bon final...”un nou inici...lliures les mans, i la ment.”

Valoració mitja: 10